Inici Blogs L’Ametller dins l’atzavara i la lluna quasi plena

L’Ametller dins l’atzavara i la lluna quasi plena

33

Metàfora de mi. Ahir ho vaig veure i ho vaig retratar, esperava akest diumenge, que tinc més temps que mai per escriure, per dedicar-li la única cosa que se fer, posar paraules i més paraules. La foto; un ametller en flor que creix dins d’una atzavara. Metàfora de mi, que em sento atzavara i somio el teu ametller ple de flors. Em sento atzavara, resistent i resilient a tota mena de circumstàncies, creixo sol i concentro en mi tot allò que necessito. Amagatzemo moments feliços per quan els trobo a faltar, com l’atzavara guarda aigua per sobreviure a la sequera. Si em tallen branques tornen a brotar, no renuncio mai a la meva terra que son el teu cor i el teu cos. Jo, com l’atzavara, sempre he estat aqui. Hi serè quan vulguis tornar, quan puguis tornar, quan tornis. I no em moc del lloc de sempre, ni em tempta res que no sigui la teva olor, perfum àcid d’ametller carregat de flors quan vens. Tu ets la terra dins la qual ha clavat les seves arrels del meu cor d’atzavara. I ho sé, visc, soc afortunat, faig la millor feina del món, cada dia intento fer-ho una mica millor i al final, potser seré algú quan sigui gran. I també he estat capaç de prendre decisions arriscades, que han sortit be perquè de tant en tant utilitzo el cervell. I no soc el que era, he treballat els meus mecanismes socials, he esborrat de mi allò que em feia mal i jo mateix alimentava. No he fet sol. Jo no escoltava ningú fins que et vaig escoltar a tu. I ara, ara totes les meves forces estan dedicades a tornar tocar el cel del teu somriure…

Pd. Lluna quasi olena…

Equilibri. Blaumut

Vam deixar la vall
resseguint les pedres.
Vam omplir de pluges
totes les tempestes.

Vam traçar la sort
amb un pols perfecte.
Invocàvem llunes
sota les finestres.

L’equilibri és part del moviment.
Travessàvem una corda dins la ment.
I no hi ha cap passa enrere,
ni un principi físic que ho entén.
L’equilibri és fràgil com el sents,
m’agafaves de la mà quan feia vent.
L’aprenent del trapezista
dibuixant sobre la pista el cel.

Vam entendre el foc
de tant mirar la flama.
Vam cremar l’origen
I alguna altra torrada.

Vam deixar la pols
a sobre les sabates.
Vam saltar en pilotes
per nedar a les basses.

L’equilibri és part del moviment
Travessàvem una corda dins la ment.
I no hi ha cap passa enrere,
ni un principi físic que ho entén.
L’equilibri és fràgil com el sents,
m’agafaves de la mà quan feia vent.
L’aprenent del trapezista
dibuixant sobre la pista el cel.