Inici Blogs L’afany de viure, el mon gira, la gran lluna que vindrà

L’afany de viure, el mon gira, la gran lluna que vindrà

33

L’afany de viure demana algun parèntesi, un kit kat, una baixada de tensió. Mentiria si digues que es quan dedico una estona cada dia a escriure això es produeix sempre aquest efecte, no seria veritat, perquè aqui hi aboco les coses que més importants son per a mi, i no sempre em donen pau. De fet, sovint, em donen guerra. Soc dels que no tenen un minut de treva. Vaig decidir viure intensament i que descansi el cos quan no pugui més, i que descansi el cap quan en tingui prou i que descansi el cor si li dona la puta gana.
Però akesta tarda un rar pensament ha creuat alguna part de mi, Llorenç, deixa que el mon giri sol, encara que nomès siguin unes hores, deixa d’intentar, per una estona, que tot sigui com a tu t’agradaria que fos, abandona ni que sigui per uns instants tant d’afany. No has d’estar fent mèrits sempre, ningú que t’estima de veritat espera de tu res que tu no ets, que flueixi tot al teu voltant, que les peces del trencaclosques es posin al lloc que vulguin posar-se, deixat portar, sorprendre, arrossegar, abandonat una estona, escolta el batec del teu cor, mira la lluna com va creixent.
Soc afortunat, no tinc queixa de la vida, però quan m’hi poso, peco d’intens, com akells nadons que, dins del cotxet, treuen el cap a tota hora per veure que està passant. Tinc massa coses al cap, moltes feines per fer, i el cor bullent. Tot això es una sort, un moment únic de la meva vida, una meravellosa i imprevisible etapa. Per entendre-la jo mateix, per disfrutar-la de debó, avui el cor em demana una mica d’espera i que passi el que hagi de passar. Segur que la gran lluna que ha de venir tindrà respostes…

I en els estranys moments com akest, em ve sempre al cap la cançò d’Sting. The moon over Bourbon Street. Ara estic així. Sempre estic aquí. Vine com vulguis, vine quan vulguis.

There’s a moon over Bourbon Street tonight
I see faces as they pass beneath the pale lamplight
I’ve no choice but to follow that call
The bright lights, the people, and the moon and all
I pray everyday to be strong
For I know what I do must be wrong
Oh you’ll never see my shade or hear the sound of my feet
While there’s a moon over Bourbon Street

It was many years ago that I became what I am
I was trapped in this life like an innocent lamb
Now I can never show my face at noon
And you’ll only see me walking by the light of the moon
The brim of my hat hides the eye of a beast
I’ve the face of a sinner but the hands of a priest
Oh you’ll never see my shade or hear the sound of my feet
While there’s a moon over Bourbon Street

She walks everyday through the streets of New Orleans
She’s innocent and young, from a family of means
I have stood many times outside her window at night
To struggle with my instinct in the pale moonlight
How could I be this way when I pray to God above?
I must love what I destroy and destroy the thing I love
Oh you’ll never see my shade or hear the sound of my feet
While there’s a moon over Bourbon Street