Inici Blogs La vida a contrapeu; tard, com sempre

La vida a contrapeu; tard, com sempre

30

Un mal dia el te tothom, i jo l’he tingut avui. M’he despertat tard, he acabat fent un parte amistós per conduir amb dèficit d’atenció ( no ha passat res ), he tingut problemes de comunicació a la feina, no acabo de superar alguns episodis d’ansietat i he d’intentar de nou la cosa més dificil que tinc entre mans des de fa uns anys i que no se com resoldre. Tot plegat, un panorama de dimarts. Sort que diuen què el dimarts és el dia de sort dels àries com jo. Però no he llegit el meu horoscop fins a primera hora de la tarda. Si ho haguès fet a primera hora del matí, segur que tot hauria estat diferent, jo m’ho hauria pres de diferent manera i hauria transitat per la jornada de forma diferent. Soc el primer que sap que si no combato els problemes no desapareixeran, i no se com fer-ho. Quan ho vaig intentar va ser fatal, vaig tenir por, em vaig fer mal i he fet el que he pogut per recuperar l’autoestima. Els problemes segueixen on eren. Jo confiava que el que havia estat incapaç de fer ben fet, ho resolgués el temps. I el temps no ha estat el meu aliat. Se on anar a buscar ajuda, i segur que la trobaré, i que sigui el que deu vulgui. El camí de la puta realitat és dur, no el puc ajornar. Sè que no el faré sol, no em fallarà qui m’estima i si ho he de fer sol, serà pequè m’ho mereixo. Per altra banda, la meva autoestima no està del tot lesionada.Avui tinc una sensació antiga, dura, la de la vida a contrapeu, la de prendre sempre la decisió equivocada, o com em va dir una vegada algú que viu en el meu cor; Llorenç, fas tard, com sempre.
I avui, punts suspensius, perquè si…