Inici Blogs La veu ens despulla, però no ens disfressa

La veu ens despulla, però no ens disfressa

43

Arriba a la seva fi aquest dimarts que per a mi no ha estat un dimarts qualsevol. Era, o és, (si llegiu això quan encara no és mitjanit) un dimarts d’aniversari. Ja vaig escriure ahir que li tenia una mica de por, que em tenia por a mi mateix, pero al final puc dir que soc un privilegiat, que m’he sentit tan estimat tot el dia…i que la sort m’ha regalat el que trobava a faltar.
De tots els moments del dia, n’hi ha hagut un d’especial, molt especial, molt públic i a la vegada molt personal, el de la hora (de 12 a una del migdia) del programa de ràdio que porta el mateix nom d’aquest blog, que avui he fet sense convidats i amb la complicitat de la Marga, cada dia més adorable. Feia temps, molt de temps, que no vivia la sensació d’estar sol amb un micro al davant dient tonteries, convidant els oients a escoltar les meves cançons, parlant per parlar, sense entrevistats, sense trucades telefòniques, amb la Marga jugant amb mi a l’altra banda del vidre. Això és, en essència, allò que sovint s’anomena, potser de manera un xic cursi)com la Màgia de la ràdio. I surt el que surt, imprevisible, irrepetible, fantàstic. La foto la he fet mentre sonava una cançò, és el moment. Això em fa pensar en la importància sentimental de les coses efímeres. El programa de ràdio que avui hem fet la Marga i jo no passarà a la historia. En el millor dels casos haurem fet companyia a algù. Companyia, sí, i que més important que això? He escrit moltes vegades que la veu humana és un instrument màgic i poderòs, que mostra tots els racons de l’ànima, que provoca totes les sensacions. I la ràdio és la veu i la música, que és un altre gènere derivat de la veu. Perquè ens agrada tant el sò d’un saxo? És l’instrument més semblant a la veu humana. La veu ens despulla però no ens disfressa, és així de delatora, és l’antítesi del silenci. Per això la possibilitat de dedicar-me a la ràdio va transformar, fa molts anys, la meva vida. I la ràdio sense guió, la que es fa a mesura que avancen els minuts, la que no te pressa ni objectiu, la que no te doctrina ni intenció, la del no res i la de tot, la que considera a l’oient una persona intel·ligent, curiosa, amb capacitat de sorpresa i ganes d’escoltar, és el meu territori. Li tenia respecte a aquest dimarts, han estat molts els bons moments, l’afecte i l’amor, que s’expressen de tantes formes com les persones que l’ofereixen a can vi de res, em fan sentir un paio amb sort. I demà (avui, si llegiu això dimecres) serà un altre dia, pot ser un dia encara millor que avui. L’important de veritat, la única cosa important, és no renunciar als somnis.

la cançó d’avui és la mateixa que la d’ahir, pero a l’inrevés, Mami i Zucchero canten Cosí Celeste. Aquest cop el concert és de Cheb Mami i el convidat és Zucchero. Alerta, que crea addicció. El resultat és igual de màgic…
Us deixo tambè la lletra, venen ganes de cantar qua els escoltes

Un altro sole quando viene sera
sta colorando l’anima mia.
potrebbe essere di chi spera
ma nel mio cuore è solo mia!
E mi fa piangere e sospirare
così celeste. she’s my baby!
E mi fa ridere, bestemmiare
e brucia il fuoco. she’s my baby!
Gli occhi si allagano, e la ninfea
galleggia in fiore, che maggio sia.
e per amarti meglio, amore mio
figliamo rose, lo voglio anch’io.
E mi fa vivere, e accende il giorno
così celeste. she’s my baby!
Come un pianeta che mi gira intorno
e brucia il fuoco. she’s my baby!
Lei lo fa come avesse sete.
oh i don’t know
sulla mia pelle
lieve come neve.
E mi fa piangere e sospirare
così celeste. she’s my baby!
E mi fa ridere, bestemmiare
e brucia il fuoco. she’s my baby!
Lei mi fa vivere e accende il giorno
così celeste. she’s my baby!
come un pianeta che mi gira intorno
e brucia il fuoco. she’s my baby!!!
Potrebbe essere di chi spera
ma nel mio cuore… è mia!