Inici Blogs La Muntanya Russa

La Muntanya Russa

69

No controlo la situació, ho admeto. No tinc ni la més minima intenció de fer res per controlar-la. Anire allà on el cor em porti i no tinc ni puta idea del destí final d’aquest viatge. Només se que m’agrada aquesta deriva, que es la vida que decideix per mi, que no soc indiferent, que se que es el que no vull i se que es el que em captiva. I ni tan sols aixo ho decideix el meu conscient… Aqui toca somriure i possiblement , qualsevol dia, plorar. És una muntanya russa, la meva, potser la nostra, imprevisible. Si jo fos com era abans de saber que l’amor i la felicitat de veritat existia no hi pujaria. Pero ara no hi baixo ni per tot l’or del mon. Res no és tan important per a mi. I la unica cosa que soc capaç de fer és estar a punt per a qualsevol prodigi, els somio, els imagino i fare tot el que pugui per convertir-los en realitat. No serà per no haver-ho intentat. Estic aquí..

Luis Eduardo Aute llegeix el meu pensament i el converteix en canço.

Anda

(Luis Eduardo Aute)
Anda,
quítate el vestido
las flores y las trampas,
ponte la desnuda
violencia que recatas
y ven a mis brazos,
dejemos los datos,
seamos un cuerpo enamorado.

Anda,
deja que descubra
los montes de tu mapa,
la concupiscencia
secreta de tu alma
y ven a mis brazos,
dejemos los datos,
seamos un cuerpo enamorado.

Anda,
pídeme que viole
las leyes que te encarnan,
que no quede intacto
ni un poro en la batalla,
y ven a mis brazos,
dejemos los datos,
seamos un cuerpo enamorado.

Anda,
dime lo que sientes,
no temas si me mata,
que yo sólo entiendo
tus labios como espadas,
y ven a mis brazos,
dejemos los datos,
seamos un cuerpo enamorado.