Inici Blogs La mirada i la veu, detectors de l’ànima

La mirada i la veu, detectors de l’ànima

43

Fa fred, fred meteorològic, pero si fa més d’una setmana vaig donar per estrenada la primavera, abans d’hora, perquè la primavera no és una estació, és un estat d’ànim, avui dono per constatats els primers efectes benèfics de la meva primavera personal.És aquesta una declaració de principis contra la tirania dels calendaris, i contra altres convencions. Nomès és llei i només val allò que el cor ens ordena. Som nosaltres els que fabriquem el nostre calendari, som nosaltres els autors principals de la nostra realitat. Som els que si anem a la deriva, podem redreçar el rumb i som els que hem de saber trobar els aliats per salvar-nos. Tinc sort, trobo allò que necessito i ho trobo per aquest beneit costum de mirar als ulls de la gent. La mirada, i la veu són els millors detectors de l’ànima.

(He de fer un parèntesi. Tot el que acabeu de llegir ho vaig deixar escrit ahir dimecres, abans que al migdia s’avaries aquest fantàstic web que allotja el blog. Però em fa gràcia posar-m’hi de nou al cap de més de 24 hores amb l’anhel que algú m’hagi trobat a faltar en aquesta cita escrita)

Parlava de la mirada i parlava de la veu, que no menteixen. Amb les paraules escrites podem dir el que no pensem perquè no ens escolten la veu i no ens veuen els ulls. Jo he decidit fer de la paraula un exercici de sinceritat, cap artifi. Escric com sento i escric com miro. I he de reconèixer que em va be. D’ahir fins avui allò que escrivia dels efectes benèfics de la primavera anticipada és encara millor. Portes que s’obren, braços que estrenyen, paraules que acaricien i mirades que somriuen. Me’n vaig anar a dormir sabent que una persona que és part del meu cor despertaria pensant en mi. No se m’acut millor regal. I ara direu, a mi que m’expliques, Llorenç? A mi que collons m’importa? I jo responc. Això son quatre dies. No val la pena deixar passar ni un minut. No hi ha res pitjor que el temps perdut. Ho dic per experiència. Avui moderadament feliç (sempre ho podem ser més) he estat capaç d’escriure, a la feina, amb la gracia, l’enginy i la velocitat dels millors temps. I, recuperat l’esperit combatiu gràcies als Idus de Març, em sento capaç de molt més. El futur és aqui, cap ni una por, gens de recança. Tornen les cites i l’escalf de l’ànima i del cor. El dia que patiu, com jo mateix he patit d’ençà que a mitjans del passat mes de gener vaig tornar a escriure al blog, repasseu tot allò que hi ha escrit fins ara i comprovareu que sempre torna l’alegria. I sense renunciar ni una mica als millors somnis, ara menys que mai. Deixo enllaçada de nou la meva cançó, Sampa, de Caetano Veloso, en la seva versió més alternativa. És el meu amulet musical. Porta sort a qui li agrada. La veu de Caetano és tambè el detector de la meva ànima. Fa dies que canto Sampa. Us apunteu?