Inici Blogs La casa de la bústia verda…

La casa de la bústia verda…

33

Escrivia cartes a cop de cor i arribaven a destí dies o setmanes més tard. Els cops de cor que m’empenyien al escriure-les no eren cosa efímera, les coses efímeres no mereixen un incert viatge, ni la demora del temps. Escrivia cartes, i amb saliva, la mateixa dels petons, tancava el sobre, enganxa va el segell i abans de de deixar-les caure, flonges com la neu, dins la boca de les enormes bústies grogues, els feia un petó de paper. Escrivia cartes erquè la vida no tenia sentit si no sentia, si no tenia tantes coses tontes per acabar dient sempre la mateixa cosa. Escrivia cartes i hi posava dibuixos maldestres, de colors, perquè pensava que les paraules es quedaven curtes per explicar-ho tot. Escrivia cartes desitjant que arribés una resposta, travessant el temps i travessant l’espai. Travessant els nostres cors. Ara faig com que escric una carta, una carta amb el teu domicili, el del meu cor, amb la nostra bústia, la casa de la bústia verda…
I també canto, però malament, cançons de dormir i de sentir, cartes amb pentagrama. Res amb tu és efïmer…

Francesco de Gregori. Buonanotte fiorelino