Inici Blogs Ja ho se noies, ja ho se… Fa ràbia

Ja ho se noies, ja ho se… Fa ràbia

85

Avui he conegut al Nano, uns minuts, unes quantes frases amables, una foto per a la posteritat. Ja ho se, més d’una lectora d’això s’està morint d’enveja. És un dels meus ídols, normal. És d’esquerres, passa d’idiotesses polítiques, no discuteix quan no val la pena i el seu ofici és fer-nos la vida més agradable a tots els normals, com ell. D’ell esteu enamorades les àvies, les mares i les filles. Totes heu volgut ser Candela alguna vegada. Totes heu cantat a llàgrima viva Paraules d’amor i heu volgut i voleu que us en portin un com ell. És culte, sensible, valent i admetem-ho, guapo malgrat el pas del temps. És el vostre referent ideològic, com el meu, com ho han estat Rubianes, González Ledesma,Vázquez Montalban, Jose Luís Sampedro i tants altres que ja ens han deixat. Ja se que la foto us fa enveja, fins i tot ràbia a algunes de vosaltres. Normal, a mi tabè me la faria.
Jo de gran vull ser com ell. Les seves cançons tambè han posat veu als meus sentiments i la posaran sempre. Ja sembla que siguem amics, veient la foto, be nomes som saludats, pero en tinc de sobres. A veure si se m’ha enganxat alguna cosa d’ell, ja m’aniria bé.

Pd. No us emprenyeu els meus lectors masculins, ja se que tambè sou fans del Serrat, com jo, però ell és patrimoni universal de la identitat femenina, de totes.
El Nano i jo ens hem saludat avui i desprès, immediatament desprès, m’ha vingut al cap això

De vez en cuando la vida

(Joan Manuel Serrat)
De vez en cuando la vida
nos besa en la boca
y a colores se despliega
como un atlas,
nos pasea por las calles
en volandas,

y nos sentimos en buenas manos;
se hace de nuestra medida,
toma nuestro paso
y saca un conejo de la vieja chistera
y uno es feliz como un niño
cuando sale de la escuela.

De vez en cuando la vida
toma conmigo café
y está tan bonita que
da gusto verla.
Se suelta el pelo y me invita
a salir con ella a escena.

De vez en cuando la vida
se nos brinda en cueros
y nos regala un sueño
tan escurridizo
que hay que andarlo de puntillas
por no romper el hechizo.

De vez en cuando la vida
afina con el pincel:
se nos eriza la piel
y faltan palabras
para nombrar lo que ofrece
a los que saben usarla.

De vez en cuando la vida
nos gasta una broma
y nos despertamos
sin saber qué pasa,
chupando un palo sentados
sobre una calabaza.