Inici Blogs Involució constant…

Involució constant…

30

La desgraciada obsessió per exhibir banderes és directament proporcional a la pèrdua de sentit comú. Em cansa, em preocupa, m’entristeix. Demostra que per molta gent resulta molt més fàcil cridar que raonar, marcar diferencies que escoltar, ofendre que compartir, crear malestar que generar empatia, fomentar la ignorància i la supèrbia que treballar per la comprensió i l’entesa. Ja dura massa aquest atemptat a la intel·ligencia que estem vivint, atiat per politics mediocres a Catalunya i Espanya, de competir per demostrar qui és el que la te més llarga, qui és que pixa més lluny i qui el que escup a més distancia el pinyol de l’oliva, qui és el que diu la cosa que més molesta a l’altre, qui pronuncia l’insult més vexatori, qui es tira el pet més sonor, qui fa l’acudit amb menys gracia. No ens enganyem, exhibir banderes amb dos o quatre barres és la mateixa cosa. La gran majoria de qui les exhibeix ho fa perquè vol molestar. I, sincerament, em sembla una actitud indigna de persones formades. Estem en rerocés constant i no sembla que gaire gent ho vulgui veure. Aquest panorama irresponsable i ple de perills em fa recordar les persones que han conformat el meu pensament. Que dirien de tot això tan primitiu, tan medieval, tan cavernari, tan poc civilitzat, Manolo Vazquez Montalban, Ernest Lluch, Joan Raventós, Pepe Rubianes, Francesc Gonzalez Ledesma, que diria el Perich, que dirien Antonio Fraguas, Tierno Galvan, El Guti, Paco Candel, Xirinachs, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig… No acabaria mai. L’egousme, els interessos, la irresponsabilitat i la mediocritat ens ha portat fins aquí. Hi ha un pas més que desgraciats de tota ideologia estan disposats a fer, com ja passava en temps de la Roma imperial. Derrotar l’enemic i tornar vencedor exhibint els estendards del vençuts i el seu cap tallat. Massa anys generant odi mutu i d’un temps ençà massa gent fent el possible per evitar una sortida civilitzada d’aquest problema d’interessos creats i de conveniència de les el·lits catalanes i espanyoles. El problema de veritat no te banderes, es diu pobresa, retallada de drets, desaparició d’ajuts, treballs malpagats, sanitat pública sota minims, abusos de tota mena, corrupció generalitzada. Però en tot això són còmplices la gran majoria dels mateixos que reclamen banderes, catalanes, espanyoles. Els importa un rave la gent.

Retales, Chapuza y pastiche. Luís Eduardo Aute.

Retales, chapuza y pastiche,
remiendos, tapujos y parches,
todo funciona a pegotes,
qué carnaval, qué pitote,
vaya chapuza que hay.
Echa el freno, Madaleno,
que me pisas el terreno,
equilibrios y piruetas
al son de una pandereta.
Coyunturo y estructuro
pa’luego llevarme un duro,
y el parásito pelele
se hace el amo de la tele.
El desnudo prohibido,
los bebés nacen vestidos,
Dedo Gratias por la gracia
de la ilustre dedocracia.
Es mucho más conveniente
ser de Dios que ser decente,
valga enchufe por talento
y a vivir todos del cuento.
Aquí el que no corre, vuela,
aunque al prójimo le duela,
dólar santo en los misales
compra pecados mortales.
Pareceres contrastados,
Rex, Coronas o Ducados,
tú te asocias, yo me asocio
y aumentemos el negocio.
Eres guapo y con dinero,
cuánto heredas, Baldomero,
al pan vino, al vino, torta,
confundir es lo que importa.
Aleluya, Aleluya,
cada uno con la suya,
y aquí va la moralina:
chúpate esa mandarina.