Inici Blogs Infinites llunes…

Infinites llunes…

22

La lluna de dia és promesa d’amor. Kuan el món es desordena passen coses felices, que no tot es pot preveure i l’alegria és més juganera que la tristesa. El caos convida a la passió, desperta en nosaltres reaccions no controlables. El mateix afany que converteix dones i homes ens herois si passen catàstrofes impulsa els nostres més íntims mecanismes si arriba l’inesperat. Ha aparegut, presumida i per sorpresa, diürna i somrient, la ultima lluna de l’any. Ho ha fet per robar-me el cor, i un cop segrestat per dir-li a cau d’orella que arriba l’any de tots els prodigis, que la felicitat viscuda aquest és només el principi, que em deixi portar pel seu poderós influxe ( mentre escric, de dia, em mira entre les branques seques dels arbres ) no és cosa de mèrits ni de creure. És qüestió inexplicable, com totes les coses que omplen el cor. I jo me la crec li pico l’ullet i somriu. Si es capaç de moure les marees dels oceans, és que mai no falla…

Karen O. The Moon Song