Inici Blogs Inevitable indisciplina sentimental

Inevitable indisciplina sentimental

44

Tenia pressa, he sortit accelerat i no m’he posat els mitjons. Tinc fred als peus i el cor alterat. Visc així. Inevitable indisciplina.
Els dies son imprevisibles, no puc donar res per fet ni per suposat, no val de res imaginar, o calcular, o preveure. No, els dies van a la seva i la ünica previsió possible és la d’estar a punt. Avui creia equivocadament que estava a punt per fer una cosa que no puc fer, però mira, de vegades penso tonteries. Vaja, que m’he dit, a primera hora, quan encara era fosc; va nene, estigues per la feina, que en tens una pila i a veure si pots passar unes horetes amb el cor tranquil. I si em faig aquest propòsit, encara pitjor. He trigat dues hores en traicionar els meus passatgers principis d’avui. No tinc remei però tampoc tinc remordiments. El cor em demana i es una ordre. Desprès de fer el contrari del que m ‘havia proposat seriosament, el dia ha canviat, s’ha girat com un mitjó, i ha estat genial. Fa temps que el meu ànim i la meva vida s’aliimenten de les dosis d’amor de veritat viscudes i recordades. Sempre penso que les reserves de tanta complicitat em servirien per sobreviure quatre vides, i a la vegada sento que moriria si no les tingues a diari. I surto de casa amb les mans buides de raó i de seny i el cor ple d’esperança. Avui la meva indisciplina sentimental ha estat una sort. Demà? Sortirè amb les mans buides de seny i el cor a rebentar d’esperança. És el meu mon, a cap lloc està escrit, o potser si, perquè tinc lectures per fer. El guió de demà? no el puc saber, ni decidir, però se qui vull que l’escrigui i tinc algunes escenes per suggerir… inevitable indisciplina…