Inici Blogs Impúdic, insolent, multireincident…

Impúdic, insolent, multireincident…

29

Sense treva, ha estat un dia de no parar i d’aprendre, de parlar amb gent diferent i de tenir unes quantes converses intel·ligents, que és un dels patrimonis de la feina de periodista. No sempre es així, de vegades parles amb molta gent i cap de les converses és interessant, i corres el perill de desaprendre. Diguem que la vessant intel·lectual de la jornada està salvada amb escreix, i està bé, molt bé. És en dies així quan sovint em passen altres coses, com que tinc poc temps per pensar i soc conscient que he de fer els deures laborals, i el meu jo interior es manifesta per altres vies. Avui tinc el cos en peu de guerra. Es manifesta impúdicament i sense demanar permís. Jo ja ho entenc, li sobren els motius. Ho fa perquè sap que he d’estar per altres coses, cabró. Sap que el que demana és el que més desitjo, que no li puc portar la contrària, i sap que no depèn només de mi, que li he demanar paciència. Jo li dic que tranquil, que això que li passa ( que em passa) s’acumula, que quan arriba sempre es millor… S’ha de ser dolent per recordar-me a mi, que soc addicte dels teus llavis i de tots els accidents de la teva geografia que no hi ha res que més feliç em faci que explorar el mapa del teu cos mil·límetre a mil·límetre. Perquè cada expedició al teu Planeta serveix per descobrir paratges nous, terres mengivoles, pigues inèdites, racons salvatges… Cada dia estic més convençut que tota tu hauries de ser declarada patrimoni natural de la humanitat. I és clar, passa el que passa, que pot venir tota la intel·ligència universal a enriquir els meus criteris, que sempre hi ha una veu, interior i o, com avui, exterior, que em recorda, la molt impúdica, que soc un yonki de la teva medicina, amb tendència a reincidir i cap ganes de reinserció , al contrari…