Inici Blogs Imaginar-te, esperar-te, sentir-te.

Imaginar-te, esperar-te, sentir-te.

43

Si ara que escric estiguessis aqui pots estar ben segura que no estaria escrivint. Ho faria a qualsevol altra hora, pero mai abans d’haver estat junts. Escriure m’ajuda a esperar-te, que es la segona millor manera de viure. La primera es sentir-te. La tercera és imaginar-te. Si t’imagino, alucino. Si t’espero estic feliç. Si et sento, el món s’atura.

Quan t’espero, com avui, tinc la sensació que cada minut que passa falta menys per sentir-te. I això em fa fer coses, moltes prosaiques, d’aquelles que fa mandra fer-les, però que s’han de fer. Esperar el moment de sentir-te, saber que és més a prop ara que quan escrivia la frase anterior, em redimeix amb el món.
Em sento en pau, penso en cançons, llegeixo o, com avui, em dedico a arreglar les camares punxades de les rodes de la meva bici. La possibilitat de tu em dona energies i desapareixen els problemes. No es broma, fins i tot el dolor físic.
Esperar-te em permet descansar amb esperança. És clar que no controlo l’inconscient, és infinitament més cabró i impúdic que el conscient, i em tortura a caprici. Ell em fa imaginar-te, i això ja és més heavy perquè s’apodera del cor i del cos i no te límits.
Vaig veient com el sol desapareix lentament, veig passar els núvols, constato que els rellotges fan la seva feina. Estas més a prop, i ara encara una mica més a prop. Sentir-te…

Pd. Acabo escrivint, literralment sota la tempesta,..

Vanessa Martín. Sintiendonos.

Aquí estoy de nuevo, nos reímos al mirarnos quietos
al pedirte que te vayas, sabes que en el fondo quiero
que te sientes a mi lado y me sorprendan tus maneras.
Me encontré una nota en el buzón
y me encantó tu letra.

Si me llevas a otro sitio donde nada entorpezca
que no haya ruido más fuerte que tu voz así de cerca.
Si me enseñas la salida y decido quedarme dentro
ve bajando la bandera, sobra tela en este cuerpo.

Sintiéndonos una vez más
hasta que nos cueste respirar
gáname la vida.

Hazme el amor una vez más
hasta que nos cueste respirar.
Recuerdo cuando me decías quédate tranquila

Querida locura deja ya de hablar en otro idioma
ahora que lo tengo aquí no me bailes ni una coma,
somos dos respiraciones con un ritmo a contratiempo
tú me pides yo no doy, pero nos sostenemos.
Reconozco que me gusta sentir que me andas buscando
soy tan tuya que ni yo, ni yo misma me lo aguanto.

Sintiéndonos…

COMPARTIR
Article anteriorComplicitat
Article següentIronfridays 23/09/2016