Inici Blogs I varem fer la revolució …

I varem fer la revolució …

48

Avui, fent càlculs tontos, m’he adonat que podria ser que celebri tres dècades d’amor amb la ràdio, el mitjà de comunicació més transcendent de la meva vida, el que m’ha obert totes les portes, el meu. Que segueixo fent radio ( sense guió) tants anys després, i que quan faig tele, La factoria, faig radio. Tot va començar com per casualitat i mira! Va ser a Radio Cubelles, on varem fer la revolució. Els dec un gracies infinit als meus companys de viatge d’aquells temps, amics per sempre. Els vaig reunir pel 30 aniversari de Radio Vendrell i ho tornaré a fer quan pugui. Amb ells vam fer la revolució i vam demostrar que la radio es la millor manera de fer amics. Si,son ells, el meu soci, el Javi Rodriguez, l’increible i tendre Carles García Guinda, l’entranyable Narcís Pineda, l’irresistible Manel Milà, els creatius Xesco i Rafa Caballero l’inqualificable Felix Ruiz, el brillant Sergio Franch el responsable Sergio Martinez. Ells, i altres, no acabaria mai, van fer possible el miracle de fer de la més modesta de les emissores de radio, la més meravellosa historia d’amistat. Gracies infinites amics, gracies. Allò es va acabar i jo he tingut la sort de poder viure d’això encara avui. Ho vaig fer a Cubelles, a San Javier (Múrcia) mentre feia la mili, a Calafell Radio i des de fa mes de dues dècades a Radio Vendrell, la meva casa. Ho he viscut tot darrere d’un micro, la vida, la puta i meravellosa vida… informatius, programes inqualificables, com el Motel Foei Gras, el Joc Brut, o el Llorenç d’Arabia, porten a dins una manera de fer i una manera de ser. Faig i escolto radio, és la meva passió. Encara somio que algu em deixi fer un magazine nocturn de cinc hores, és el meu somni, explicat a qui estimo en moments d’absoluta intimitat. I a aquest somni tampoc renuncio…
Però avui escric pensant en ells, els amics de la més gran revolució radiofònica mai viscuda i tan oblidada. Us porto a tots al cor. Tambè per aquesta revolució hi haurà una segona oportunitat.
Quan penso en radio sempre em ve al cap la mateixa cançó, la que punxava sempre que podia, el gran Carlos Llamas a Hora 25, el meu ídol. Jo li guardo la memòria, el més valent radiofonista de la historia, el més compromès, el més brillant.
Va per vosaltres, amics de la revolució. Salut i radio!

Noches de Bohèmia. Navajita plateá

Noches de bohemia y de ilusión
yo no me doy a la razón
tú como te olvidaste de eso.
Busco y no encuentro una explicación
solo la desilusión
de que falsos fueron tus besos.
Ya no sé como olvidarte, eh, eh
como arrancarte de mis adentro.
Desde que te marchaste
mi vida es un tormento.
Y ya no quiero recordarte, eh, eh
ni siquiera ni un momento
pero llevo tú imagen
grabada en mí pensamiento.

Noches de bohemia y de ilusión
yo no me doy a la razón
tú como te olvidaste de eso.

Yo quiero vivir distante
de todo aquello que era nuestro.
Pero el aire me trae
aromas del recuerdo.

No me pidas que me calle, eh, eh
y tú no sabes lo que siento
me has hecho una herida
en mi sentimiento.

Noches de bohemia y de ilusión
yo no me doy a la razón
tú como te olvidaste de eso.
Busco y no encuentro una explicación
solo la desilusión
de que falso fueron tus besos.

Noches de bohemia y de ilusión
yo no me doy a la razón
tú como te olvidaste de eso.

Noches de bohemia y de ilusión
yo me doy a la razón
tú como te olvidaste de eso.
Busco y no encuentro una explicación
solo la desilusión
de que falsos fueron tus besos.

Noches de bohemia y de ilusión
yo no me doy a la razón
tú como te olvidaste de eso.

Busco y no encuentro una explicación
solo la desilusión
de que falso fueron tus besos.

Noches de bohemia y de ilusión
yo me doy a la razón
tú como te olvidaste de eso…