Inici Blogs I sonen cançons, i les paraules encaixen, i apareixen grafitis, i plou…

I sonen cançons, i les paraules encaixen, i apareixen grafitis, i plou…

130

Escric en silenci absolut, sense pressa, en una calma inusual. He triat aquest moment del dia, aïllat, en pau, pendent de les pròpies reaccions mentre col.loco cada paraula al seu lloc. El pas del temps em fa sentir cada vegada més conscient del camí iniciat d’un temps ençà. I no ho escric perquè ara tot sembli feliç, que ho sembla perquè ho és. Ho escric i ho penso i ho sento perquè soc conseqüent amb allò que sento. Hauria estat senzill traicionar-me, potser fins i tot divertit. Hauria pogut enganyar-me i fer com que no passava res. Hauria pugut fer comèdia i semblar que soc qui no soc, i aparentment ser encantador. Però res de tot això ha passat. Podria pensar que he triat la ruta més inutil per fer via cap a la felicitat. Podria haver renunciat a somnis aparentment inútils, per no patir, podria haver tingut esperit pràctic i no lluitar per allò que estimo infinit. Podria però no. I no és aquesta una decisió avaluada ni meditada ni calculada ni tan sols pensada. És uns decisió inevitable, perquè és una decisió sentida, sentida, dictada pel cor, expressada amb el gest. La meva llibertat, guanyada a pols, ha crescut sobre la base més sòlida possible, els núvols blancs del país de fer realitat els meus somnis. Passa el temps i em sorprenc jo mateix de la veritat del compromís personal adquirit, no m’he fallat. Podria haver-ho fet, podria haver buscat dreceres, podria haver posat a una cosa el nom d’una altra i quedar-me tan tranquil. I no. I segueixen sonant cançons que posen veu a allò que sento, i finestres i portes i grafitis per retratar que expliquen allò que em passa, i no hi ha res irrealitzable. No ha passat un sol dia que no hagi estat aprofitat al màxim. Ara, fins i tot el silenci ha deixat de fer-me por. Puc escriure el mateix que el primer dia. Hi haurà dia per a tot… I demà divendres plou…

Pd. I si fa fred, l’haurem de combatre…

Gertrudis. Tan lluny de tu