Inici Blogs I riurem de nosaltres i dels problemes que ens semblen insalvables

I riurem de nosaltres i dels problemes que ens semblen insalvables

55

I arribarà un dia que riurem dels problemes que ara semblen insalvables. Ho dic amb motiu, que soc capaç de riure dels meus, i quan passava, em volia morir. O tenia problemes tan greus que ja m’havia acostumat tant a ells que hi convivia amb total naturalitat. Riurem de nosaltres, jo ric de mi, em relativitzo, em critico, sovint soc sarcàstic amb mi mateix. Si hagués fet tal cosa o tal altre, si hagués callat, si hagués fet com que no m’importava i en realitat m’importava tant… Riurem i riurem junts perquè sempre hem anat amb el cor a la mà. Si vas per la vida amb el cor a la mà et fots unes hosties del quinze, però per això mateix ressuscites. I no ressuscites per la por que et torni a passar, ni per la por d’intentar no prendre mal una altra vegada. No. Al contrari, just al contrari. Si te la fots amb el cor a la mà no ressuscites fins que no tornes a jugar-te-la. Com que nomès em conec a mi, i de vegades no gaire, he de confessar que fins que no he entès que les hosties i el dolor es curen insistint no ho he vist clar. I ara ja se que estimant sense condicions, sense lògica, sense estratègies, soc i seré estimat d’igual manera. I se que no som tant diferents i que si vius en el meu cor i hi viuràs per sempre. Jo visc en el teu i viure per sempre. I sempre trobarem la manera de celebrar-nos. Ho dic jo i ho dic ara, que durant anys he patit com un cabró circumstàncies adverses, putades injustificades, menysteniment de qui no el mereixia, el mòbbing, el bullying dels adults, la puta enveja. Hi havia gent que no tenia res millor que fer que intentar humiliar-me perquè sabien que jo era una amenaça per a ells. I això, el rollo dels envejosos que et putejen perquè, infeliços, tenen un càrrec de res, aquest rollo ja és historia. La solució? No parar fins deixar-los sols, amb el seu discurs i sense interlocutor. I ens passa a molts alguna vegada. Que ens dolgui el cor per amor, i que ens dolgui infinit. Totes les llàgrimes son tard o d’hora compensades amb escreix. I cada segon viscut és i serà etern. D’aquestes hosties, de les del cor neix la felicitat. Hi haurà un dia per a tot… No serà la primera vegada i serà millor…

El,que jo volia dir ho diu el Manolo. Nunca el tiempo es Perdido. Tot el que faig te un sentit, que vinguis entre els meus braços. No és un objectiu, és la meva manera de viure…

Cuando tú no estas las mañanas se tiñen de canciones tristes,
son como el leve perfume que por un instante te baña y te marca.
Cuando tú no estas las mañanas se tiñen de canciones tristes.
Rastro, huella de los pasos errantes,
del buscador de señales
nunca el tiempo es perdido
es sólo un recodo más en nuestra ilusión ávida de olvido
nunca el tiempo es perdido
nunca el tiempo es perdido
es sólo un recodo más en nuestra ilusión ávida de cariño
nunca el tiempo es perdido
nunca el tiempo es perdido
Cuando regresas las mañanas levantan el vuelo
quizá es el momento de la brisa suave
que acaricia con tu llegada hasta tu partida.
Si regresas las mañanas se visten de alegres canciones.
se disfrazan de sonrisas,
son el hálito justo que apaciguara el pulso.
Son la broma o la mano del destino.
Si tú regresas las mañanas se visten de alegres canciones.
Rastro, huella de mi búsqueda errante,
que sin ti no encuentro señales
nunca el tiempo es perdido
es sólo un recodo más en nuestra ilusión ávida de olvido
nunca el tiempo es perdido
nunca el tiempo es perdido
es sólo un recodo más en nuestra ilusión ávida de cariño
nunca el tiempo es perdido
nunca el tiempo es perdido