Inici Blogs I que sempre ens quedin coses (o gin tónics) pendents

I que sempre ens quedin coses (o gin tónics) pendents

43

Dels diversos compromisos adquirits amb mi mateix en materia sentimental, avui n’he traït un. I ben fet que he fet, que despres m’ha curat el cor i m’ha arreglat el dimarts. Ara seria senzill llançar-se desbocadament a la massiva traició de principis, i com diu la dita, que Diós reparat suerte. Però en les coses del cor, que no només a mi m’afecten, he de ser delicat i empàtic, he de respirar, deixar respirar, deixar que les emocions flueixin, que el temps faci de planetari de les estrelles del firmament dels sentiments. Avui he recordat una cosa que sempre tinc present, i que ajuda en dies difícils, és fantàstic que les coses siguin com les imaginem, o millors de com les imaginem. Per a mi, que sé millor que ningú que poques vegades passa, i que he après a resistir, l’important és la possibilitat… No importa que passi (molt millor) o que no, importa que no sigui impossible, que sempre hi pugui haver un dia per a tot. Quan entrego amor, entrego un per sempre. I això, aquest indeleble i a la vegada invisible tracte, explica la meva manera de ser. Ens estimem, i és per sempre, quan ens retrobem serà com si l’últim dia hagués estat ahir, tenim els nostres codis i mai no s’obliden, i sempre tindrem a mitges alguna cosa pendent, un gin tònic, o tres, una illa, coses per explicar-nos que ningú no sap de nosaltres mentre la roba ens mira de dels quatre cantons de l’habitació del llit desfet…

Pd. Akest matí el mar era de plata, i eren veritat els bons auguris…

Estrellas o limones. Family. Un disc magic del 93, elm disc es deia Un soplo en el corazón. És el disc de Viaje a los sueños polares, per a mi, un himne.