Inici Blogs I per sobreviure…

I per sobreviure…

64

I per sobreviure, pensar-te. O sigui, per sobreviure deixar que voli la imaginació i intentar ajustar al màxim allò que seria fantàstic amb allò que és possible. Pensar per poder sentir. Inventar per poder aconseguir, mirar endins per poder veure fora. Quan estimo, com tothom, no desconecto. No soc pesat, això em fa pavor. Al contrari, puc semblar una altra cosa. I mentre els dies es compliquen i la feina exigeix i se suposa que no hi ha temps per a res i els horaris apreten, i s’han de fer les coses i sorgeixen complicacions, quan toca patir els efectes de la llei de Murphy i he d’estar per gent i cal que escolti i estigui concentrat i cuido com puc de la meva imatge publica i he de tirar de tòpics, de sentit comú, de paciència, d’habilitats socials, i de mil coses més políticament correctes, quan tot això passa, et penso. M’agradaria que estiguessis veient per un forat la moguda, et faries un fart de riure. I desprès em dic a mi mateix, quan la vegi, li explicare. I tal, però quan arriba el moment se m’oblida i penso, si no son les aigües cristallines del Carib, que siguin les del Riuet de Coma-ruga. Si no és el llit de suite principal de l’hotel més luxós de Roma, que sigui el seient abatible del cotxe, si no és una taula del Celler de Can Roca que sigui un Macdonald’s… Però que hi siguis, que el millor de tot és que ets de veritat. I si, et penso, i com diria el filosof, et penso, per tant existeixes. I necessito sentir-te per sobreviure…

Vasco Rossi. Sto pensando a te