Inici Blogs I de sobte, la primavera!

I de sobte, la primavera!

80

Podria semblar el que tambè soc, un hortera. M’importa res. Directament. Com que sempre deixo la roba del dia següent preparada abans d’anar a dormir, per avui havia previst roba d’abric, en el meu cas, una dessuadora, però gruixuda. I quan he sortit al carrer, que era molt aviat, ja he notat que m’estava sobrant perquè de sobte, després de la meravellosa pluja d’ahir, ha aparegut la primavera. Coincideix que és el primer dia sense fred després de mesos i que és Sant Valentí, noi, què hi farem. I aleshores tenia dos opccions; comportar-me com un adult o no. Ha sortit que no. Llastima? Pués no. Que consti que no he enviat no bombons ni flors a ningú. Això no he he fet avui ni mai en ma vida. Però he optat per no callar-me. Ja veus, a risc de què? Si jo soc així, ruc, el pitjor enemic de la meva propia imatge. Clar que les coses no callades no les he dit a ningú que no em conegui prou com per saber que no tinc remei ni puta falta que fa. El cas és que per primera vegada en mesos he passat calor (vull dir, calor de la de vestir amb menys roba de la que toca, no calor de la bona, s’entén) i m’ha aixecat la moral. No se si ho sabrè explicar; m’ha servit per assumir una cosa que no sempre assumeixo que és jo sense gaire filtre, en general. Quan escric això valoro aquest dimarts i penso que no ha estat tan malament, després de tot. Han passat cosetes in habituals, una semibronca laboral sense més consequencies ( no volia fer com faig sovint, callar ), no han vingut del Pere Mata a buscar-me amb una blanca camisa de força, no m’han engegat per hortera i per creure’m tan graciós sense ser-ho (que no és descartable). I estic segur, però segur, que una mica de reciprocitat, o potser més encara, hi ha hagut… Soc així. Puc empitjorar…

Pd. Meravellós grafiti, l’han fet per a mi!
Pd. Avui li he fet cas al Manolo..

Es mejor sentir que pensar. Manolo García

Es mejor sentir que pensar; sentir es mejor.

Tuve que cruzar el Puente, tuve que pararme al Sol;
a esperar la buena Suerte, a volver a entrar en calor.
Si vuelve a suceder, si me vuelvo a enamorar;
tendré que andar más tino, y no creo que el Destino
ya esté escrito y por firmar.
Es mejor…Sííí Es mejor….

Tuve que dejar mi casa, renuncié a mi porvenir.
Atrapado en turbias aguas, tuve que vivir sin mí.
Desnudo y Solo me sentí. (Vámonos!!)
Caminé sin rumbo por las calles, tan extrañas para mí.
Y miré la Luna colgada de los pisos altos y sentííí:
Es mejor sentir que pensar; sentir es mejor

Tuve que cruzar el Puente, sentarme a descansar al Sol;
negarme a resbalar por la pendiente, volver a encontrar Color.
Tuve que salvar el Puente, tuve que pararme al Sol;
tuve que cruzar el Puente.
Yes mejor sentir….(2V). Es mejor sentir.