Inici Blogs I de molt més enllà de l’espai Sideral…

I de molt més enllà de l’espai Sideral…

54

Prometo que de gran serè petit. Res ni ningú no s’endurà el nen que viu en mi. Prometo picar-li l’ullet a la lluna i si és plena, ensenyar-li el cul. Prometo mullar-me els dies de pluja, saltar descals sobre els bassals. Prometo no riure a la cara dels vanitosos, i somriure si no hi ets i qualsevol cosa em recorda tant com t’estimo. Prometo escriure en prosa poemes sense rima, tenir obertes les orelles per quan toquin màgiques cançons. Prometo comportar-me quan hagi de semblar adult i si no mires inventar-me excuses tontes de veritat per espiar per sota de la teva falda. Prometo buscar amb el telescopi modest d’aquests ulls petits estrelles fugaces que escriguin al cel fosc les lletres del teu nom. Prometo posar-me corbata per a les grans ocasions. Per a les grans ocasions…unicament corbata… Prometo que seràs el centre del món infinit i que amb una espasa làser apartaré del teu camí els insidiosos meteorits. Aquí només hi ha un objectiu sagrat, cuidar del teu somriure, la més captivadora invenció de la història de tot el món mundial, i de part de la galàxia, i de molt més enllà de l’espai sideral…

Ultimo. La casa di un poeta