Inici Blogs Ho diuen les parets d’obra vista… TQM

Ho diuen les parets d’obra vista… TQM

54

Avui li estava donant voltes a les vegades, unes quantes, que per raons de feina, he coincidit, sempre al Baix Penedès, amb Jordi Pujol. Per exemple, el dia de la inauguració del Museu Deu del Vendrell. Pujol, i Marta Ferrusola, eren reverenciats pels seus, es pregonava la memòria prodigiosa del president i el seu infatigable transit per tot Catalunya, per conèixer un a un els seus subdits. S’aplaudien amb entusiasme les excentricitats de la primera dama, això és una dona. Conec uns quants amics personals dels Pujol, gent de la comarca, a tots els ha anat de puta mare amb els negocis. Aquell dia del Museu, el Joan Jané i un nonagenari Josep Cañas van anar al Deu, a recordar-li al president compromisos de la Generalitat amb l’obra de l’escultor banyerenc. I Jordi Pujol els va despatxar ràpid, amb amabilitat i eficàcia. Des de sempre, els Pujol, tenien altres prioritats. Sort que hi ha hemeroteca. Crec que corria l’any 1992, quan el recull de contes dels Premis literaris Manuel Milà i Fontanals publicava el meu primer conte, premiat. Portava el títol de ‘La veritable història de l’assassí del sis-cents’. Jo ja pensava aleshores el que ara tots sabem. I sense dades, per actitud, per intuïció.
Com akesta, milers de decepcions a la vida publica, ídols caiguts (Pujol mai no ho va ser, que jo soc d’esquerres), gegants amb peus de fang, individus que no eren el que semblaven, estafadors i corruptes, genteta vinguda a més, demagogs de merda, i estafadors de trajo i corbata, han fabricat el meu pensament; ni rei, ni religió.
Al cap dels anys, viscuda una vida intransferible, em sento lliure per dir i opinar allò que penso i sento, i agraïria que fos un costum general. No he perdut l’esperança en la condició humana, però el tant per cent de miserables supera les meves ja pessimistes expectatives. Què hi farem!
Crec en allò que no te diners per mig, en allò que no dona prestigi social, en allò que no genera negoci, en allò que no passa per manipular el sentiment de la gent. Crec en l’amor de qui m’estima, de qui és capaç d’estimar infinit, de qui hi és quan la necessito, de qui omple el meu cor, de qui em pensa, em cuida, de qui és veritat de totes les veritats. L’amor sense límits és qualsevol cosa menys indiferència, no hi ha res més honest. I els imbècils, i els fills de la gran puta, i els manipuladors, seguiran robant-nos i rient-se de nosaltres. Passaran per aquesta vida sense saber què és la felicitat, tampoc ho entendrien.
Ho diuen les parets d’obra vista…TQM…