Inici Blogs Habitar el país dels optimistes més optimistes…

Habitar el país dels optimistes més optimistes…

23

He fet el ke el cor em demanava perquè li dono llibertat. Com és natural he tirat de xocolata i he dedicat el dia a dues coses importants. La primera a treballar, a fer-ho de bon rollo, que no sempre passa, a generar bon ambient i també complicitats. No sempre treballar en equip és cosa senzilla. L’altra cosa d’aquest dimarts han estat els projectes, vinculats a la única cosa que faig mitjanament be, malgrat les inevitables faltes d’ortografia. Una, un nou projecte, interessant, del que aviat en sabré més coses. Però em fa molta il·lusió que hagin pensat en mi perquè escric. Mola. A més a més he dedicat part del temps de la jornada a anar tancant dades per a les presentacions del Llegat del Saurí. No és cosa senzilla fer-ho abans de Sant Jori i intentar fer-ho be. Si res no es torça el llibre farà la seva estrena mundial a Vilanova el 27 de març. El presentarem al Vendrell el 5 d’abril i a Cunit el 19 d’abril. Ara estic rellegint després de les correccions. No està be que sigui jo qui ho digui, però m’agrada. És una novel·la exigent pel lector, passen moltes coses, hi ha molts personatges, molts paisatges,molts referents i unes quantes històries d’amor. Quan algu em pregunta a quin genere pertany no soc capaç de posar-li cap etiqueta, n’hi hauria de posar unes quantes. És una novel·la negra, és una novel·la romàntica, és una novel·la de critica social, és una novel·la fantàstica, és una novel·la historica… És jo, que escric de tot i no en se de res, però és tan bonica! Avui atenció els feliços deures de l’escriptura, de la vida de les paraules. Em sento estimat perquè estimo. Segur que el destí m’acabarà jugant alguna bona passada. Ara que rellegeixo la versió definitiva del Llegat del Saurí entenc una cosa que penso i sento, que de vegades la realitat supera el millor dels meus somnis. Pròxima estació, Esperança. Flueixo. El cor i la intuició són la única guia…

Elefantes. Cada vez.

Cada vez, que llega un nuevo amanecer
cada vez, que suena el silbato del tren
cada vez, que crece una rama de olivo
cada vez, que cae la nieve del camino

Cada vez, que alguien deja de respirar
cada vez, que los ríos llegan al mar
cada vez, que una flor regala su brillo
cada vez, da una nueva pista el destino

Se despertó, con el movimiento del tren
y recordó, por que había decidió irse
se marcho, sin decirle a nadie que se iba
sola una nota en la mesa, no os preocupe
que yo estaré bien

Cada vez que la lluvia empieza a carer
que los ríos muestran, su eterno movimiento
cada vez que alguien camina un camino
cada vez, da una nueva pista el destino

Lo despertó, la luz del sol justo en sus ojos
y comprendió que no quería seguir huyendo
y se levanto, lo que busco ha estado siempre dentro
he entendido lo que quiero, ahora tengo claro donde voy

Cada vez, que llega un nuevo amanecer
cada vez que suena el silbato del tren
cada vez que alguien camina un camino
cada vez, da una nueva pista el destino