Inici Blogs Gramàtica de l’amor; els punts suspensius em roben el cor…

Gramàtica de l’amor; els punts suspensius em roben el cor…

46

Acumulo cansament i aquesta és una sensació agradable. És únicament cansament físic, que te un valor afegit important, el de dormir com un nadó i el de començar els dies amb ganes renovades de tot. El cos cansat convida al cor a actuar amb mes pausa i això, a mi em convè, perque durant anys he estat d’actuar a cop d’impulsos i això no sempre és convenient del tot. Els meus dies donen per a molt. Si calgués encara donarien per a més, perquè aixo de viure està fet per no malbaratar-ho. Dormo tard, em desperto aviat, faig una feina que és vocació i alimento amb l’amor que sento i l’amor que rebo la meva condició mortal. Tambe em regalo instants de relax i intimitat com és aquest d’escriure al blog i , ja posats, m’entretinc aquí a fer una mica de valoració de cada jornada viscuda. No busco la glòria ni el reconeixement professional perquè la febrada adolescent de la vanitat ja la vaig passar fa temps, no busco l’aplaudiment ni l’èxit si entenem per èxit l’elogi de tercers per allò que fas o dius. El meu radar te altres objectius, diferents, molt més temptadors. Busco mirades que s’aturin en la meva, gestos conscients o inconscients d’amor o de complicitat, ocasions per a la felicitat compartida, escletxes que deixin passar el raig de llum de les atraccions inevitables, oportunitats per demostrar a qui estimo justament això… No li dono voltes a les coses del cor, les dic, que si me les quedo a dins em faran mal, no faig trampes, me la jugo, interpreto signes, senyals, expressions, no dono mai res per fet, que cada vegada sigui com la primera vegada, em deixo sorprendre, escolto, m’agrada escoltar. Observo. Comparo paraules i mirades, i expressions del cos i dels ulls. Llegeixo, interpreto frases, i sobretot signes de puntuació. M’agraden els d’admiracio, em toquen el cor els punts suspensius… Són el meu signe de puntuació, la definició d’un meravellós estat d’ànim, i de la meva manera de viure. Mentre entre tu i jo quedin uns punts suspensius, sempre hi haurà un arc de Sant Martí esperant-nos més enllà de totes les circumstàncies. El prodigi sempre és possible. L’arc de Sant Martí de la foto és d’ahir. L’he guardat un dia, és massa bonic.

Les cançons d’amor les ha escrit totes Sir Elton Jonh.

DON’T LET THE SUN GO DOWN ON ME

I can’t light no more of your darkness
All my pictures seem to fade to black and white
I’m growing tired and time stands still before me
Frozen here on the ladder of my life

Too late to save myself from falling
I took a chance and changed your way of life
But you misread my meaning when I met you
Closed the door and left me blinded by the light

Don’t let the sun go down on me
Although I search myself, it’s always someone else I see
I’d just allow a fragment of your life to wander free
But losing everything is like the sun going down on me

I can’t find the right romantic line
But see me once and see the way I feel
Don’t discard me just because you think I mean you harm
But these cuts I have they need love to help them heal