Inici Blogs Galeria d’herois personals. Charlie Brown, la perplexitat

Galeria d’herois personals. Charlie Brown, la perplexitat

33

He fet una promesa, que aquest espai no sigui un lloc per explicar intimitats. Revolucionar-lo i que es converteixi en una cosa útil. Usar-lo per intentar fer un món millor, i que quedi clar que és una intenció modesta, que no soc ningú, un de poble que escriu. Dedicar-lo a la defensa de valors comuns que valguin la pena. Utilitzar la paraula per no renunciar als valors superiors; empatia, compartir, intercanviar, coneixer, valorar, respectar i agrair. Se que puc fer-ho. Si a algú li importa si estic content o trist, trobarem altres camins per explicar-nos i si soc jo qui vol, o qui dol, també els trobaré. És una promesa a canvi de res. Aquestes són les millors. En realitat, la vaig començar a complir ahir.

De la meva galeria d’herois el primer de tots, és Charlie Brown. Ja sé, ês un personatge de ficció, però ben mirat és mês dificil que et decepcioni un dibu que un de carn i ossos. De Charlie Brown m’agraden tres coses. La primera la seva eterna perplexitat. Em sembla una gran actitud vital. Observa, intenta comprendre, i quan ho ha aconseguit, sense pressa, reacciona. Si tots conservessin aquesta capacitat, l’intent d’aplicar la lògica i el sentit comú a les nostres reaccions, estic segur que el món seria millor. La segona, a Charlie Brown li envejo la calma i allò que molts -jo el primer- hauríem de no tenir; prejudicis i idees preconcebudes, no donar-li mil voltes a allò que se suposa que probablement és al darrera de les coses que ens importen. Pel Charlie el món és el que veu i les contradiccions ho són només si les detecta. I mai res és un dramainconsolable. La tercera. El millor de Charlie Brown és la cara de felicitat, quan la sent, quan la té. Ha aprés a ser feliç amb poc. I en això i en qüestions capilars, ell i jo ens assemblem. El Charlie em fa pensar. Els herois de veritat són els que fan pensar. Ara que hi penso (m’encanta el reiteratiu joc de paraules implícit que acabo de fer amb el verb pensar) començo a sospitar que tors els herois de la meva galeria són, en realitat, antiherois…

Carlinhos Brown. Samba da Bahia.