Inici Blogs Fortuna omnia vincit !

Fortuna omnia vincit !

57

Si em paro a pensar davant del mar, d’akest nostre mar petit i antic que ens ha fet ser qui som des de molt abans que nosaltres hi fóssim, que ha estat escenari de mil batalles, de mil misteris i de mil amors, de tantes civilitzacions, de tantes invasions, de tants intercanvis, de tants naufragis, de tantes tempestes i de tantes nits de lluna plena, més estrany i més absurd em sembla akesta puta perversió moderna de classificar-nos els uns als altres en l’esteril intent d’arribar a l’estupida conclusió que, com per art d’encanteri, som diferents ( i ens podem creure millors) que qualsevol dels nostres veïns dels quatre punts cardinals. Tan estúpid és qui això creu com qui creu que deu va crear a l’home a la seva imatge. I, lamentablement, hi ha gent que, com és natural, creu en la teoria de l’evolució i, en canvi, no admet que no és ni millor ni pitjor que un albanés, un palestí, un egipci, un marroquí, un francés, un italià, un malagueny, o un murcià. I son gent amb estudis, en els quals els seus pares van invertir treball i diners, gent amb càrrecs publics, gent que es creu que la seva paraula mourà masses, ara que la politica, tan sovint, es allò que serveix a alguns per intentar salvar el seu cul, per viure sense treballar i per salvar la seva tribu. I ara, com fa 2.000 anys, a la Mediterrània de tribus n’hi ha dues. La dels rics i la de tots els altres. La dels rics d’aquí és la mateixa de sempre, les mateixes famílies de sempre, les que es traspassen afortunades herències de generació en generació ( saltant-se hisenda ). No cal donar-li gaires voltes al tema. Cal anar a una biblioteca i llegir ‘els catalans de Franco’ de l’Ignasi Riera. Senzill. Aquesta penya, que ha guanyat adeptes , te la formidable habilitat de canviar de jaqueta. Eren republicans, van ser monàrquics, van tornar a ser republicans, es van fer franquistes, es van tornar demòcrates, ara es transfiguren en almogàvers… I hi haurà noves metamorfosis, no patiu. Com que sempre han tingut diners fa generacions que han enviat la consciencia de vacances.
L’altra tribu, tots els demès, tenim consciencia perquè sempre hem estat més o menys pobres. I no ens podem permetre el luxe de no escoltar-la. Els de la tribu dels rics s’esforcen, amb mitjans econòmics que surten dels impostos dels pobres, els mateixos que ells no paguen, en anar girant-nos el cervell cap a la conjunctura politica que en cada moment interessa els rics per no deixar de ser-ho i per seguir vivint sense treballar. Senzill.
Ells i nosaltres som el resultat de les successives i meravelloses barreges de fenicis, grecs, Ibers, cartaginesos, romans, normands, aris, africans, nubis, berbers, àrabs… Ens diferencien detalls minims, el nom del deu en el que creuen els que creuen en algun deu i la manera particular que en cada zona ha tingut d’evolucionar el llatí vulgar. Mengem el mateix combinant de diferent manera els mateixos ingredients, cantem la mateixa música amb instruments lleugerament modificats, ens banyem en el mateix mar antic i petit i de vegades, només de vegades, entre que naixem i morim trobem la felicitat absoluta. Els rics seguiran sent rics perquè no saben fer una altra cosa i la resta, com si no ens haguessin estat aixecant la camisa desde Cèsar August, els farem cas fins que trobem veritables motius per viure. Jo els he trobat, fortuna omnia vincit!

Come e profondo il mare. Lucio Dalla.

Siamo noi, siamo in tanti, ci nascondiamo di notte per non farci ammazzare dagli automobilisti, dai linotipisti siamo gatti nei, siamo pessimisti, siamo i cattivi pensieri, non abbiamo da mangiare ma come è profondo il mare come è profondo il mare Babbo che eri un grande cacciatore di quaglie e di fagiani caccia via queste mosche che non mi fanno dormire, che mi fanno arrabbiare ma come è profondo il mare come è profondo il mare E’ inutile, non c’è più lavoro, non c’è più decoro Dio o chi per lui sta cercando di dividerci, di farci del male, di farci annegare ma come è profondo il mare come è profondo il mare Con la forza di un ricatto l’uomo diventò qualcuno, resuscitò anche i morti, spalancò prigioni, bloccò 6 treni con relativi vagoni innalzò per un attimo il povero a un ruolo difficile da mantenere, poi lo lasciò cadere a piangere e a urlare solo in mezzo al mare come è profondo il mare Poi da solo l’urlo diventò un tamburo e il povero, come un lampo, nel cielo sicuro cominciò una guerra per conquistare quello scherzo di terra che il suo grande cuore doveva coltivare ma come è profondo il mare come è profondo il mare Poi la terra gli fu portata via compreso quella rimasta addosso fu scaraventato in un palazzo o in un fosso, non ricordo bene, poi una storia di catene, bastonate e chirurgia sperimentale ma come è profondo il mare come è profondo il mare poi non si sa come qualcuno, un mistico, forse un aviatore, scoprì la commozione che rimise d’accordo tutti i belli con i brutti, con qualche danno per i brutti che si videro consegnare un pezzo di specchio così da potersi guardare come è profondo il mare come è profondo il mare Frattanto i pesci, di quali discendiamo tutti, assistettero curiosi al dramma personale e collettivo di questo mondo che a loro indubbiamente doveva sembrare cattivo e cominciarono a pensare, nel loro grande mare come è profondo il mare E’ chiaro che il pensiero fa paura e dà fastidio anche se chi pensa è muto come un pesce anzi è un pesce e come pesce è difficile da bloccare perché lo protegge il mare come è profondo il mare Certo chi comanda non è disposto a fare distinzioni poetiche il pensiero è come l’oceano, non lo puoi bloccare, non lo puoi recintare così stanno bruciando il mare così stanno uccidendo il mare così stanno umiliando il mare così stanno piegando il mare

https://m.youtube.com/watch?v=5i8MD1iQkLI