Inici Blogs Fem un tracte amb la súper lluna de testimoni

Fem un tracte amb la súper lluna de testimoni

43

Que et sembla si fem un tracte i posem la súper lluna de testimoni? Jo escric al costat del mar, escoltant el soroll de les onades, deixant que s’apoderi de mi el seu ritme pausat mentre, lentament, la lluna es fa reina. L’aigua es fa camí entre les roques i algun dia, fins i tot les més dures, acabaran cedint a la força constant, invisible però poderosa, de l’aigua, l’aigua que ens uneix per sempre.
Només vivim una vegada, perdre el temps en lamentacions és un luxe que no em permeto, ja he esgotat la meva dosi de temps perdut, però tampoc dedicarè un instant a lamentar-ho. Aquesta lliçò me la se, i no de memòria, com el mal estudiant que sempre he estat. Me la se perquè me la he après i la he entès. Soc tonto, però no tant.
Arriben els primers pescadors al lloc des d’on escric. Segur que ells tambè confien en la lluna màgica d’aquesta nit per omplir les galledes de preciosos peixos de colors. Va ser gracies a ells, als pescadors, que un dia no gaire diferent d’aquest, vaig entendre el significat d’allò que uneix els que ens estimem amb l’ànima, el fil de plata. Era una tarda de diumenge com aquesta, jo estava sol, ferit d’amor i d’enyor i a contrallum el sedal de les canyes, transparent a simple vista, brillava com si fos d’argent. I d’aquesta manera tan tonta vaig saber que passi el que passi, que ens passi el que ens passi, ens estimarem sempre. I que jo no ho espatllarè mai, i que tu tampoc ho faràs. Perquè som el millor que ens ha passat, ens passa i ens passarà. I aquella tarda vaig escriure, com escric ara, que jo cuido dels fils de plata que ens uneixen, invisibles per a la humanitat perquè en realitat son transparents però que s’iluminen cada vegada que em penses amb un somriure inevitable als llavis, cada vegada que et voldria tenir al meu costat per explicar-te coses, moltes son tonteries, i una de molt gran, que t’estimo i t’estimarè sempre.
L’efecte de la lluna sobre el mar es va notant a cada instant, la calma s’apodera de tot. Fem un tracte, quan ens necessitem, aixequem la mà, busquem-nos…