Inici Blogs Exagerat, impacient, hiperbòlic…

Exagerat, impacient, hiperbòlic…

26

No és que no sigui un heroi, que no ho soc, és que en dies com avui em converteixo, directament en l’antagonista, anti-heroi total. Ho escric per teràpia, perquè se que em fa be deixar anar el que tinc a dins, perquè no seria qui soc si em cregués que soc un altre. Soc el rei dels optimistes perque em conec i alguna arma he de tenir kuan surt el Calimero que va amb mi. De vegades he estat acusat de tenir sang freda per les coses del cor, i no accepto mai l’acusació. Jo ja se la raó. El meu estrany mecanisme sentimental està fet a base d’enyor i d’absència. Per això quan tot és més bonic que en el més bonic dels meus somnis alimento de felicitat viscuda les bateries de l’ànima. Ningú millor que jo sap que se sobreviu amb les captures de pantalla de l’amor, que res no està escrit i que cal guardar al fons del cor tot; les paraules, els gestos, les mirades, les carícies,els somriures i els silencis còmplices. Estic preparat per ser resilient? Jo em dic a mi mateix que si mil vegades, però en el fons, allò que faig és sublimar resiliència per optimisme. I penso, quan vull i no tinc el que vull; Llorenç, avui falta un dia menys perquè arribi… Els riscos són notables, però la conducta és irrenunciable. També soc exagerat, impacient, hiperbòlic, pel·liculero, dramàtic, amb tendència a l’ansietat, com els nens mimats que ho volen tot i ho volen ja, que els costa admetre que el món no funciona al seu dictat. Si, és així, procuro que es noti poc, i soc conscient, per experiència, que el món funciona diferent. Akesta ês la meva guerra…per si no queda clar, la solució està en lliurar batalles, cos a cos…

Luis Eduardo Aute. Cuerpo a cuerpo

Parecía tan fácil vivir,
no era más ni era menos que un juego,
casi como jugar al parchís
que obligaba a llegar el primero.
Se trataba de darse un festín,
de comerse enemigos hambrientos…
y así es como jugando aprendí
a ser un contrincante
dispuesto al ataque,
el filo de un sable
erguido en el aire,
la bestia en el ángel
que libra combates
cuerpo a cuerpo, cuerpo a cuerpo,
cuerpo a cuerpo
contra el amor, contra el odio y también contra ti,
contra la vida, la muerte y también contra mí.
Descubierto más tarde el amor,
no era más que jugar con el fuego,
yo te apunto con el corazón,
tú disparas con balas de hielo.
La pasión es un beso feroz
entre la carne y el esqueleto…
y así es como el amor me enseñó
a ser un contrincante
dispuesto al ataque…
Y cercana la recta final,
no era más que jugar a hacer tiempo
evitando mirar hacia atrás
y pisando muy firme el terreno,
a la espera de verle la faz
a la dama del último duelo…
y así es como dejé de matar,
de ser un contrincante
dispuesto al ataque..