Inici Blogs Ética i oportunistes

Ética i oportunistes

61

De res no serveix que escrigui que de tot el que es publica i es diu públicament més d’un 90%, més, son falses informacions interessades o bé informacions donades a mitges per interés, o be informacions irrellevants multiplicades amb intenció, o directament opinió travestida de noticia. Ho dic jo, que em dedico a això. Em dedico, però, per si de cas, deixo escrit que no soc periodista. No ho he estudiat. Vaig estudiar Historia de l’Art a la Universitat Central de Barcelona, però fins a tercer, que desprès em vaig encantar amb les coses importants de la vida. Això si, fins a tercer, tot aprovat. És que ara està de moda aquesta cosa d’anar comprovant els títols i els currículums dels electes, que em sembla bé, les coses com siguin. De fet, qui no ha exagerat a un currículum? Que aixequi la mà qui sigui lliure de pecat. Però, és clar, la majoria de mortals no tenim cap ganes de dedicar-nos a la política ni de viure dels diners publics. Home, que qui s’hi dediqui, almenys que no menteixi. Fa lleig. Som mediterranis, sabem sense que ens ho hagin d’explicar, qui és un espavilat, qui un estafador, qui un lladre, qui un delinqüent, qui un farsant. Tard o d’hora apareixen les proves. I sovint, qui més acusa i qui més crida és qui més coses amaga. Ja sabem que una part de la classe política la configuren individus especialistes en bones paraules i accions dubtoses, però home, tampoc tots. No em preocupa gaire això dels títols i els màsters i tal i qual, la veritat. Serà bo que els electes ajustin els currículums a la veritat. En canvi, el més greu de tot és que un màster, dels que decoren una trajectòria, és una cosa que els pobres no ens podem pagar. La dreta espanyola i catalana ja es van ocupar de dissenyar uns estudis universitaris a l’abast dels seus fills. A un treballador de la Seat, o a mi, que soc un pringat, no ens trobaran un màster sense anar a classe, sense treball de fi de curs, ni res, perquè no en tenim. I som menys que ningú? No, obviament. Els oportunistes són gent de curta volada, cauen ràpidament a les pròpies contradiccions, en conec de totes les branques de l’arbre de la política, si, de totes, també d’independentistes que fa set anys ni tan sols se sabien la diferencia entre Catalunya i els territoris de parla catalana i d’espanyolistes que ho eren sense haver sortit del seu poble en la vida. Cuideu-vos de tots ells. Els és indiferent el nombre de barres vermelles i grogues de la bandera. Són, segons el dia, allò que més convingui. Ben mirat, això del nombre de barres de la bandera, també em passa a mi, per alergia patriòtica en general. Ah si, calla, que al meu currículum hi ha una cosa guay. A la meva cartilla de la mili, que fa anys que vaig llençar, hi deia, literal, que vaig ser sancionat per manca d’esperit militar. Vaig fer el possible i l’impossible per no anar-hi i al final, vaig aconseguir aquesta preuada condecoració que, el dia que publiqui un currículum, deixaré escrita amb lletres daurades! No he dit res de la ética, que és al títol d’aquest escrit. Normal, la ética no existeix. Que ho preguntin als manllevats per interessos; Martin Luher King, Gandhi, El Che Guevara ( s’ha de tenir barra reivindicar-lo sent de dretes) o Pau Casals, que resulta que era coses que ell mai no havia dit que era i a tothom li sembla tan normal. Com dirien els italians, mondo cane!