Inici Blogs Et portaré la lluna en un cove i el sol dins una...

Et portaré la lluna en un cove i el sol dins una gàbia a la deriva

48

Et portaré la lluna en un un cove i, si vols, el sol,dins una gàbia que he trobat, inútil per a la seva funció, arrossegada per les ones, a la deriva.
He sortit a primera hora i he fet aquesta foto, el sol, sobre el mar i dins d’una gàbia arrossegada per les ones. Un dia més la fortuna estava del meu costat. La imatge i la foto son un regal preciós, material que ens regala el mar després de la tempesta, obsequis de vida, objectes d’amor. La troballa em diu que estic de sort, que els meus ulls han après a mirar d’una manera diferent i que cada dia és un cúmul d’emocions, no totes positives, però totes boniques i totes de veritat. No som sempre iguals a nosaltres mateixos, no som iguals cada dia, i a vegades, a diferents hores del dia mirem les coses de manera diferent. Aquest exercici, el de saber-me diferent segons el moment del dia, l’he posat avui en practica. He tingut de tot una mica, estones dedicades a fer coses útils, estones dedicades fer-ne de molt inútils, temps per deixar volar lliure la meva imaginació, no la vull controlar, ja no. Temps per ser raonable, hores per cansar el cos i algunes per fer estratègies laborals ( fins i tot avui, que estic de vacances). He tingut temps per trobar a faltar i temps per anhelar que arribi demà. I m’he evadit llegint les peripècies de l’Emperador romà Trajà. Tots som complexes, jo tambè. Però he perdut la por de mostrar-me com soc en tot moment a qui estimo. No anem a cap banda volent aparentar que som el que suposen que agradarà als altres, fins i tot a les persones que son importants per a nosaltres. Som un pack. Et baixaré la lluna en cove i el sol dins una gàbia a la deriva. I si tens un mal dia o estàs trista, si tens el cap a qualsevol altra banda, tant me fa. Hi haurà un dia per a tot, i ja he après la manera de fer realitat els somnis. La vida es reinventa, s’obren nous cercles. M’agrada.

I aleshores m’ha vingut al cap Charlenne Spitteri, que guapa és, la cantant de Texas, i aquesta meravellosa cançó , el fill de l’estiu. Les que somieu com somio jo ( i tambe els homes, es clar) entendreu allò que us explico jo i que en la cançó us explica ella. Vida, que nomès en tenim una i l’estem deixant passar.

Summer son. Texas.
I’m tired of telling the story
Tired of telling it your way
Yeh I know what I saw
I know that I found the floor
Before you take my heart, reconsider
Before you take my heart, reconsider
I’ve opened the door
I’ve opened the door
Here comes the summer’s son
He burns my skin
I ache again
I’m over you
I thought I had a dream to hold
Maybe that has gone
Your hands reach out and touch me still
But this feels so wrong
Before you take my heart, reconsider
Before you take my heart, reconsider
I’ve opened the door
I’ve opened the door
Here comes the summer’s son
He burns my skin
I ache again
I’m over you

Here comes the winter’s rain
To cleanse my skin
I wake again
I’m over you

Before you take my heart, reconsider

Before you take my heart, reconsider

I’ve opened the door
I’ve opened the door

Here comes the summer’s son
He burns my skin
I ache again
I’m over you

Here comes the winter’s rain
To cleanse my skin
I wake again
I’m over you

I’m over you.

Here comes the summer’s son
(I’m over you)
He burns my skin
I ache again
I’m over you

I’m over you.

Here comes the winter’s rain
(I’m over you)
To cleanse my skin
(I’m over you)
I wake again
I’m over you