Inici Blogs Encara que sigui en petites dosis…

Encara que sigui en petites dosis…

47

Soc addicte i no penso curar-me. Més m’estimo pecar per excés que per suposada intel·ligència emocional. No li dono mil voltes a les coses. No em faig pel·lícules, em comporto en la majoria dels casos i espero que arribi el moment somiat. Tampoc em preocupo de fer cap mèrit, sempre dic el que sento i no sempre li ho explico a qui li explicaria perquè la única cosa que em fa dubtar, ho admeto, es fer-me pesat. Soc de bon conformar. Se que res no és impossible. Tinc una paciència que no sabia que tenia. No tinc objectius (no és del tot del tot cert), no puc tenir decepcions. Deixo que la realitat faci el seu cami. Se que hi haurà un dia per a tot. Treballo per no fallar-me. No se dissimular. Em fa feliç fer feliç a qui estimo i fer la vida una mica mes agradable a tothom. Sento debilitat per la gent que es comporta així, que no te prejudicis, que com jo, confia. M’agrada ser tractat com intento fer-ho jo. Visc a fons el meu món interior, particular, que tant poca gent coneix. Tinc els mateixos problemes que tothom, les mateixes alegries i penes, els mateixos neguits i dies màgics, i tambè la meva manera propia de transitar per la vida. Algunes coses no tenen misteri. He fet d’escriure una manera de viure i la manera d’explicar les coses que porto a dins i que son meves però de tothom. He desenvolupat algunes habilitats; tinc un radar de trobar grafitis bonics per retratar, he desenvolupat la intuició sentimental, he descobert que coses aparentment inútils son les que més m’ajuden a ser feliç.
Però soc un addicte i no penso curar-me. Encara que sigui en petites dosis em dona vida saber que estàs aqui…

Aunque a veces duela.Raphael. La cançó és del gran Dani Martín.

Aunque a veces duela,
ese miedo a sentir.
El de perder las riendas.
El que quiere construir.
Aunque a veces duela,
que eso llegue a existir.
Que agarres tus cometas y tu vuelo llegue a mi.
¡Qué pare aquí!
Que quiera resistir.

Aunque a veces duela,
la culpa porque sí.
La maldita exigencia de ser libre y no sufrir.
Aunque a veces duela,
morirme ahora por ti.
Que no haya pie a tierra y tenerte que decir:
¡Quédate aquí! a muerte ahora hasta el fin.

Aunque a veces duela,
lo que queda es el porqué de tu existencia.
Lo que hace que esta droga prisionera juegue con toda la fuerza su estrategia.
Y no deja que la piel lleve bandera y la clave en lo más alto, en tu cabeza.
Que ahora reina y no manda el corazón.
Aunque a veces duela.

Aunque a veces duela,
ese miedo a vivir.
Poder perder las cuentas que consigue destruir.
Aunque a veces duela que el sol llegue a salir, emanta en tus mareas y te saquen hasta allí.
¡Quédate aquí! a muerte ahora hasta el fin.

Aunque a veces duela,
lo que queda es el porqué de tu existencia.
Lo que hace que esta droga prisionera juegue con toda la fuerza su estrategia.
Y no deja que la piel lleve bandera y la clave en lo más alto, en tu cabeza.
Que ahora reina y no manda el corazón.
Aunque a veces duela.