Inici Blogs Els únics discursos de veritat…

Els únics discursos de veritat…

27

Reconec que alguna vegada he imaginat com faria jo el discurs d’un candidat polític en campanya. He escrit, al llarg de la vida, uns quants discursos per a tercers, i sovint, quan els escoltava dir les paraules que per a ells havia escrit, he sentit vergonya aliena. Només he disfrutat en comptades ocasions, fent els parlaments de les inoblidables festes dels Premis Tothosap del malhaurat Diari del Baix Penedès ( en realitat era una creació teatral de representació única ) o escrivint i escoltant des de la Plaça Vella el pregó de Santa Anna que vaig escriure pel Pep Bargalló, que va ser memorable. En aquests casos he estat autor de les paraules i la seva intenció. Mai el protagonista. Ara ja es pot explicar perquè el delicte ha prescrit. Només parlo en public a les presentacions dels meus llibres, i ho faig sense guió. Necessito sentir en cada moment que és el que vull explicar. M’agrada fer-ho sense pressa, amb emoció, notant la reacció de qui escolta. No podria fer un discurs politic, i tampoc, a aquestes alçades, em ve de gust fer-lo per gairebé ningú. Els discursos politics sovint inclouen innecessaris atacs o desqualificacions de tercers, quan tots sabem que no hi ha ningú en posessió de tota la veritat. Dic tothom, encara hi ha il·luminats que es creuen propietaris de la veritat absoluta, o que fan que s’ho creuen per benefici propi. I gent disposada a creure en qualsevol cosa sempre que ells se sentin entre els escollits del bàndol de la raó. Els que escrivim o informem en mitjans publics o privats hauríem de tenir sempre, sempre, present un deure inaleinable. No som ningú,per ben pagats que estem (no seria el meu cas) per utilitzar la força de la paraula per sembrar o atiar odis i rancúnies. Ni per fer bons i dolents. Ni per adjectivar quan no toca. Això no ho justifiquen ni els likes, ni els retweets, ni les visites, ni el nombre d’exemplars venuts, ni les audiències. No parlo de neutralitat. Ningú ho és neutral, parlo de no intoxicar, de no pervertir el llenguatge. Per això, encara que ho hagi imaginat fracassaria com a polític. M’agrada escoltar qui pensa diferent. No m’agraden els aplaudiments. I em fa sentir útil que tothom tregui les seves pròpies conclusions. Mai m’ha passat pel cap convèncer a ningú de res. I prou feina tinc amb el meu món particular com per tenir deliris de grandesa.

Els únics discursos de veritat absoluta es fan amb els ulls i amb els llavis, sense paraules, i a mi em poden…

Vasco Rossi. Un mondo migliore

Non è facile pensare di andar via

E portarsi dietro la malinconia

Non è facile partire e poi morire

Per rinascere in un’altra situazione

Un mondo migliore

Non è facile pensare di cambiare

Le abitudine di tutta una stagione

Di una vita che è passata come un lampo

E che fila dritta verso la stazione

Di un mondo migliore

E un mondo migliore
Sai, essere libero

Costa soltanto

Qualche rimpianto

Sì, tutto è possibile

Perfino credere

Che possa esistere

Un mondo migliore

Un mondo migliore

Un mondo migliore

Un mondo migliore

Non è facile trovarsi su una strada

Quando passa la necessità di andare

Quando è ora è ora è ora di partire

E non puoi non puoi non puoi più rimandare

Il mondo migliore

Un mondo migliore

Sai, essere libero

Costa soltanto

Qualche rimpianto

Sì, tutto è possibile

Perfino credere

Che possa esistere

Un mondo migliore

Un mondo migliore

Un mondo migliore

Un mondo migliore