Inici Blogs Els dies del fràgil equilibri…

Els dies del fràgil equilibri…

44

No hauria d’estar com estik, però em passa. Avui ha estat un dia divertit. Treballar a favor de la festa és un privilegi. Ser a la Plaça Vella per veure els Nens dona bon rollo. M’agrada, és un dels privilegis de la feina, com ho va ser fa unes setmanes ser protagonista d’una falla o ho ha estat avui mateix ser citat als versos dels Diables. Tinc la immensa fortuna de treballar del que m’agrada i, amb els anys, que la feina em sigui reconeguda i soc conscient que som pocs els que ho poidem dir. Treballo, de gust, i sempre faig el que puc per encomanar aquest sentiment a qui m’ envolta. Sovint funciona. Afortunadament. Una altra cosa és la meva vida personal, la que de veritat m’ importa, la que és una muntanya russa, la que no tinc resolta, la que em fa tan feliç i la que em dol, la que és preciosa i complicada, la que tant desitja i tant te i de vegades em posa trist, la que enlloc està escrita, ni puc preveure, la no te treva, la que sempre vol més d’allò que m’ omple el cor, la que posa de manifest les meves feblesses i dependències. La que necessita de l’ horoscop, de les paraules, dels grafitis i de les cançons per respirar, el fragil equilibri, les meves contradiccions, els desitjos que lluito per fer realitat, les coses que no escric i em moro de ganes que passin…i no passen, però no hi renuncio, no, mai. I no vull ser condescendent amb mi, no dono cap batalla per perduda, ni unsol t’ estimo per costum, ni de qui me’l demostra, ni meu…ens devem una festa major, ens la mereixem…

Roba estesa. Viu

Una festa més amb tu, amb tu, amb tu
Els colors desperten rialles
gegants i nans ja estan preparats.
Arriba el seguici amb el foc dels diables,
la festa ja ha començat.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi

Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu

Com tota la gent del poble
vaig anar a ballar a la Festa Major.
I entre birres i retrobades
va sonar la nostra cançó.

Després d’una nit amb tu, amb tu, amb tu

A ritme de gralles comença un nou dia,
és l’hora d’anar a fer el vermut.
Castells a la plaça, la faixa lligada,
anem a fer pinya tots junts.

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi