Inici Blogs El temps juga a favor dels somnis

El temps juga a favor dels somnis

36

Fa dos dies alucinava perque havia trobat una porta de fusta, verda i oberta, que era una de les coses que el meu món interior havia somiat. Avui una altra d’aquestes coses s’ha fet realitat. Des de que es van començar a obrar canvis de fons a la meva manera d’entendre la vida, hi ha circumstàncies que tenen molt de màgic. Ja he escrit mes d’una vegada que un dels prodigis que he anat veient i que avui finalment he pogut fotografiar és el del gos, que a primera hora del mati passa per davant meu amb una barra de pa a la boca, perfectament embolicada, fent el cami del forn a casa. Algu podria pensar que m’ho inventava, no seria estrany. Pero aqui el teniu. Li he fet la foto i aquest cop, uns metres pel darrere, venia l’amo, que s’ha posat content de veure com retratava el seu gos màgic. M’ha explicat amb orgull les moltes altres coses que és capaç de fer el gos del qual – no podria ser de cap altra manera- n’està completament enamorat. Mireu-lo, és genial.
Les altres vegades que l’havia vist no portava l’ipad, o no el tenia encès, i em vaig quedar sense la foto. Aqui la teniu és d’avui, ho torno a interpretar com un signe. Cada cop que veia aquesta imatge pensava que seria la ultima vegada. Pero no, hi ha un dia per a tot, i el temps juga a favor dels somnis, quan aquests els desitgem de tot cor. Quan l’he vist, he sentit que tot avança de la millor de les maneres possibles. M’ha donat pau, m’ha fet ilusio, em permet seguir creient que no hi ha impossibles. No ha estat la única sorpresa bonica d’avui. Aquesta es la meva manera de viure. Estimar, somiar, no esperar res. Celebrar coses que semblen petites, pero son gegants. Estimar, estimar la vida, no deixar escapar ni un sol instant per viure al màxim, i sem, sempre, donar les gràcies, donar les gràcies..

Caminaré. Manolo García. Aquesta és tambe la meva manera de viure.

Hoy, mañana quizá / y la suerte de unas cuantas primaveras.
Hoy, mejor no esperar / que la vida se me escora con la espera.
Caminaré,si mi tiempo se me escapa/por las rendijas de la soledad.
Caminaré. Si no avanzo y me adormezco
es que algo estoy haciendo mal. / Caminaré. Hoy.

Y mejor no esperar,/ que la vida se esfuma en la espera,
paciente pero nunca ausente,
que si espero demasiado mi tren se alejará.
Y subo las montañas / y con arte y otras mañas
pinto piedras y consigo volar. / Eso hago, poca cosa,
sólo busco el perfume en la rosa / y del mundo, caminar.

Hoy, pienso al caminar./ Caminando se me aclaran las ideas.
Hoy, espero no errar / y si yerro salga el sol por Antequera.
Caminaré, que el camino cunde tanto
que en cien vidas no lo gastaré.
Y aprenderé que aunque nunca hay vuelta atràs,
puerto y ancla no habré de perder. / Caminaré.

Y mejor respirar / que la vida sin resuello se estrecha,
viviendo sé que de prestado. / Y el que vive a su manera
no precisa ni mundo ni montera.

Y hoy, mejor se andará / si se quiere menos de lo qe se espera.
Hoy,….hoy.