Inici Blogs El sanador refugi de les paraules

El sanador refugi de les paraules

36

La intimitat és el meu refugi. Sense una bona estona de soledat buscada, cada dia, no seria capaç d’escriure allò que aquí escric. És una estona d’autoafirmació que em serveix per ordenar pensaments i sentiments de tota mena, que em concedeix la gracia de l’equilibri, que em permet pensar. I escrivint, que és un exercici d’ordre, no nomès ordeno lletres que formen paraules, que formen frases amb algun mínim sentit. Aquest mateix procés endreça allò que penso i que sento. Escriure és la meva medicina, escriure cura, escriure em fa millor. I tot això ho aconsegueixo sol, si pot ser amb poc soroll, fins i tot sense música. Procuro escriure quan tinc clar que és allò que realment em preocupa, o m’alegra, o em fa somiar. És com si em fes una radiografia diària del cor. I sempre soc sincer. Tinc dies de tot, és clar, però ara que em vaig coneixent detecto que els dies xungos, quan escric, faig un cant a l’esperança. I els dies feliços, un elogi de la relativitat. He après que res no és sempre igual, que la felicitat cal fer-la durar per si pretén desaparèixer i que a la pena se la combat amb un bon dipòsit ple d’il.lusió. Aquesta és la teràpia. Tinc les meves prioritats, qui em coneix (poca gent) ja ho sap. He de tenir el cor en pau per poder dormir quan toca. Necessito creure que els meus somnis (els que somio despert) són realitzables, o al menys, que no són impossibles, encara no depenguin nomès de mi. Voldria que fos feliç, en la mesura que sigui possible, qui jo estimo. I que sempre estigui a mà un demà bonic. Escric per recordar-me que nomes vivim una vegada i que deixar passar cap ocasió única, és delicte. Busco les cançons i les lletres de cada article, formen part d’allò que dic quan escric. Estimar i saber-se estimat, cuidar els fils de plata que connecten el meu cor amb qui és part de mi és allò que justifica la teràpia. Soc incapaç d’explicar-ho millor. En canvi, el que ho fa perfecte, és el gran Lucio Dalla. Perquè jo, el que volia dir, és el que ell canta.

Tu Non Mi Basti Mai. Lucio Dalla

Vorrei essere il vestito che porterai
il rossetto che userai
vorrei sognarti come non ti ho sognato mai
ti incontro per strada e divento triste
perchè poi penso che te ne andrai.
Vorrei essere l’acqua della doccia che fai
le lenzuola del letto dove dormirai
l’hamburger di sabato sera che mangerai…
che mangerai
vorrei essere il motore della tua macchina
così di colpo mi accenderai.
Tu tu non mi basti mai
davvero non mi basti mai
tu tu dolce terra mia
dove non sono stato mai.
Debbo parlarti come non faccio mai
voglio sognarti come non ti sogno mai
essere l’anello che porterai
la spiaggia dove camminerai
lo specchio che ti guarda se lo guarderai…
lo guarderai
vorrei essere l’uccello che accarezzerai
e dalle tue mani non volerei mai.
Vorrei esser la tomba quando morirai
e dove abiterai
il cielo sotto il quale dormirai
così non ci lasceremo mai
neanche se muoio e lo sai.
Tu tu non mi basti mai
davvero non mi basti mai
io io io ci provo sai
non mi dimenticare mai