Inici Blogs El que importa

El que importa

31

Ês possible que qui no sigui normal sigui jo, veient que hi ha tanta gent amb prioritats col·lectives diferents de les meves. No ho descarto. Si aquesta és una societat que es vol definir ella mateixa com democratica crec que el primer que ha de fer és ajudar a treure del pou les víctimes de la bogeria de l’avarícia, especuladors en general i bancs en particular. Prometien absurds paradisos de riquesa i van acabar fent fora de casa seva, a patades, els que van creure les promeses. La gent que tenia una feina digna es va veure al carrer perquè, en molts casos, empresaris sense escrúpols, emparats en una reforma laboral (feta per la dreta espanyola i catalana) a la mesura dels seus interessos. I ja us espalareu! No haver cregut en les promeses que nosaltres mateixos us vam fer, idiotes! Comès aquest delicte, no unicament moral, els altres ja eren cosa menor; retallada de prestacions de tota mena, i ni una mínima rebaixa d’impostos, bé, dels que paguen als que no estan a l’estacada, si. Dels altres, ni parlar-ne. I molts més; la llei de la dependència pel folre, els ajuts a les escoles bressol a millor vida, encariment l’ensenyament universitari no sigui que els fills dels pobres estudiïn… Que els atrapats en la misèria es busquin la vida, però alerta, que no es pensin que podran viure a les cases que els especuladors tenen tancades i buides esperant el dia que les puguin vendre amb grans beneficis, això mai. I sí, canviem solidaritat per caritat, que d’aquesta manera a més a més d’humiliats, estaran agraïts. I no gastem en escoles, ni en biblioteques publiques, que els ajuntaments no tinguin la temptacio de crear llocs de treball, quin escàndol. I metges, els justos, des de quan un pobre te dret a rebre l’atenció sanitària d’un ric? Escoles prefabricades, aules saturades, autopistes prohibitives, impostos indirectes com la llum i l’aigua inassumibles. No acabaria mai. Però amics, de tot això, ni llaços de colors, ni ultimàtums, ni el món ens mira, ni España va bien, ni res de res. Per segons quines coses la dreta, sigui d’on sigui, sempre està d’acord. Jo no ho entenc, bueno, potser sí.

Bailando en Campos minados. Petisme.