Inici Blogs El plaer infinit de la ilusio…

El plaer infinit de la ilusio…

58

Que la vida dels adults és complicada ho sabem tots, els nostres embolics propis, els de la feina, els de la familia, els de la politica, els dels veïns, els de la nòmina, els de la salut. No acabaria mai. Ser adult és sovint un rollo per la carrega de responsabilitats que comporta. I és clar, de vegades ens enyorem a nosaltres mateixos quan erem nens i nenes. Cuido tant com puc en nen que viu en mi, i l’adolescent que conservo perquè aquest tros de mi em manté viu en tot moment, és l’encarregat de guardar el tresor de la ilusio. La ilusio, estaria mort si la perdés. Jo, que soc el descregut més gran que conec, que malfio de tots els discursos, de totes les promeses, que veig interessos en cada suposat acte de generositat, que no posaria la ma al foc per cap polític, que es impossible que ningú em vengui una moto, que tinc un màster en detectar farsants i estafadors, que si vull, puc discutir amb qui sigui, del que sigui, sense perdre la calma i aportant arguments (algun dia explicare la fantàstica disputa dialèctica que tinc des de fa anys amb ma mare per qüestions de politica, que sempre acaba ella dient que és igual el que li digui, que no la convencere perquè, segons ella, està dotada d’un sentit especial per detectar la veritat en els altres). Jo soc feliç amb coses molt senzilles, amb la ilusio. Feliç somiant que no és impossible que em digui coses precioses la dona que estimo. Feliç quan somriu, quan la miro i no em veu, tan guapa que no entenc com es possible que em faci cas. Feliç veient les pelis d’Indiana Jones i d’Star Wars, o, com fa uns dies, com un nen rient amb Tadeo Jones. Que soc el que el mateix dia que es compra una samarreta o unes bambes les ha d’estrenar, i el que es posa a llegir els llibres nous abans de pagar-los quan fa cua a la llibreria. Feliç perquè sempre, sempre, fins i tot els dies més difícils, penso que demà serà millor i ho és. Feliç quan m’emociono recordant la cara de Roberto Benigni a La vita e Bella, o a ma mare plorant i cantant Paraules d’amor a un concert del Serrat de fa molts anys. Feliç quan jugo amb el meu nebot i penso inevitablement en el meu pare… Feliç. Sento, soc capaç de riure i de plorar, tal com fa el nen i l’adolescent que segueixen aquí. Som inseparables. Potser tot això sembla naïf, venint d’un adult, soc així, i tinc una sort infinita…

The Cure. Friday I’m in love

I don’t care if Monday’s blue
Tuesday’s gray and Wednesday too
Thursday I don’t care about you
It’s Friday I’m in love

Monday you can fall apart
Tuesday Wednesday break my heart
Oh, Thursday doesn’t even start
It’s Friday I’m in love

Saturday wait
And Sunday always comes too late
But Friday never hesitate

I don’t care if Monday’s black
Tuesday, Wednesday heart attack
Thursday never looking back
It’s Friday I’m in love

Monday you can hold your head
Tuesday, Wednesday stay in bed
Or Thursday watch the walls instead
It’s Friday I’m in love

Saturday wait
And Sunday always comes too late
But Friday never hesitate

Dressed up to the eyes
It’s a wonderful surprise
To see your shoes and your spirits rise
Throwing out your frown
And just smiling at the sound
And as sleek as a shriek
Spinning round and round
Always take a big bite
It’s such a gorgeous sight
To see you in the middle of the night
You can never get enough
Enough of this stuff
It’s Friday
I’m in love

I don’t care if Monday’s blue
Tuesday’s gray and Wednesday too
Thursday I don’t care about you
It’s Friday I’m in love

Monday you can fall apart
Tuesday, Wednesday break my heart
Thursday doesn’t even start
It’s Friday I’m in love