Inici Blogs El peix que somriu, l’oceà pertorbador de la teva pell…

El peix que somriu, l’oceà pertorbador de la teva pell…

51

No sé per què, pero sempre he portat un peix penjat del collaret. És el signe de la meva identitat, no recordo quan ho vaig decidir ni el motiu, però se que no és un tribut a ningú, ni una promesa d’amor. Els amulets de l’amor son uns altres i els porto a altres llocs. El peix és identitat. La medalla de Sant Llorenç i la mà de Fàtima són els meus principis. Avui he baixat a la sorra mullada i he dibuixat un peix que somriu. Pot ser que sigui la primera cosa que vaig aprendre a dibuixar, i ho segueixo fent. El peix simbolitza per a mi la sensació de llibertat, la de nedar, que és el meu esport favorit. Recordo que quan era nen jugava sol a sota de la gran taula de marbre del menjador de casa, ho recordo per què sota la taula, entre les cadires, tenia L’estranya i al.lucinant sensació de ser dins del mar. I aquest és, potser, un dels primers records que guardo, quines coses.
El peix que he dibuixat a la sorra, com els que dibuixava de nen, somriu. Crec que per això m’acompanya sempre. És el peix de la fantasia infantil inoblidable i també el peix que coneix cada illa i cada cova del temptador oceà de la teva pell, el peix que segueix els camins dels meus llavis que no es cansen mai d’explorar-te… Com no ha de somriure…