Inici Blogs El millor agost de les nostres vides…

El millor agost de les nostres vides…

49

D’un temps ençà m’avorreixo sobiranament la politica. La gran majoria d’individus que s’hi dedica son gent poc creativa, sense capacitat de debatre, amb escassa preparació intel·lectual i, per tant, previsible. Hi ha excepcions, pero poques. Escolto la radio a totes hores. Pero al mati, cami de la feina, em cansen els programes on es parla de politica, molts. Avui he posat una emissora que punxa música i al.leluia! La cançó d’avui! Estava predestinada. Sort que de entre sonava i jo conduïa cap mosso de transit s’ha creuat amb mi. Potser es delicte cantar a crits a quarts de vuit del mati mentre un és a la carretera. M,agraden les cançons que es canten cridant, no n’hi gaires. I si diuen les coses que diu la d’avui, encara més. Ha estat un subidon de pronòstic, i encara bo, perque -jo no ho sabia- m’esperava un mati de campionat. Ara, ateses totes les urgències, la cançó ha reaparegut de nou. Bingo.
L’optimisme s’ha instal·lat en mi, no se per quantes hores o dies. Tinc la sensació d’entendre allò que m’envolta i d’haver aconseguit solucionar alguns deures pendents amb mi mateix. Tinc la sensació que tot allò que he fet fins ara, internament i externa m’ha tornat la millor versió de mi, la que més m’agrada i la que em fa més autèntic. Em quedo a gust si dic que més interessant, i més guapo. Sembla una xuleria, pero és que quan estic be, com ara, soc una mica xulo. Almenys ho admeto, cosa que no tothom s’atreveix a fer. M’estimo jo, com m’ha d’estimar qui em coneix de veritat! He superat pors que creia insuperables. M’he recuperat de totes les hosties rebudes. Dic a qui li vull dir allò que li vull dir i m’he demostrat dia a dia que soc capaç de superar situacions impensables. Nomès qui ha baixat als inferns sap distingir el cel. He passat pel calvari. No oblido mai que hi puc tornar. Entenc què li passa a qui com jo ha tocat fons. Poques coses em fan tan feliç com compartir i ajudar a cor obert perquè amb mi ho han fet. I això no te preu. Fem d’aquest el millor agost de les nostres vides, que quan passi aquest en vindran d’altres, pero aquest ja no tornarà mai més. Aprofitem cada minut i cada escletxa que deixi passar la llum de la felicitat, com els humans de plató que dins de la cova veuen la part de la vida que els està permesa viure. Prohibit estalviar ni una sola mirada, ni una sola carícia, ni una sola paraula, ni un sol gest, ni un sol pensament, ni un sol centímetre de pell, ni un sol cop d’intuicio. De les coses avorrides de la vida que se’n ocupin els politics i la gent de malviure, que per això cobren, o per això roben. Tindran diners a cabassos. Nosaltres tindrem amor de les miliunamanera possibles. El millor agost de les nostres vides ja ha consumit tres dies…
Això es canta cridant. Me muero por tus besos, La quinta estacion. Sonava a quarts de vuit del matí a la radio mentre jo conduïa.