Inici Blogs El meu pare, el meu heroi…

El meu pare, el meu heroi…

35

Kuan la vida em somriu, quan el temps es fa vertical, quan tot és més bonic del que mai he arribat a imaginar, jo em pregunto, què he fet en una altra vida per merèixer tanta felicitat. Avui, que he tastat l’altre cara, la amarga, he caigut, per fi. No era jo en cap altra vida que mereixés res. És mérit del meu pare, el meu heroi. El que M’ajuda en el dolor. Perque quan tot es complica fins a l’absurd, escolto la seva veu. Un mecanisme interior s’activa i em diu; pensa, qué faria ell si estigues en el teu lloc ara?
Al meu pare li van robar la infantesa en els anys de postguerra. Des de nen va haver d’ocupar-se de coses que no s’ha d’ocupar un nen. Al llarg de la seva vida va haver de prendre decisions dures. Va tenir tota la paciència del mon, va viure totes les soledats i va superar tots els obstacles. Mai ningú ha pogut dir mal de l’Alfons. Era un gegant, fins i tot quan el cancer el va devorar, l’any que ve farà deu anys. Escric amb llàgrimes als ulls. Em va costar tant assimilar la seva mort. No va ser fins que el meu cor va quedar desprotegit de cuirasses que no ho vaig entendre. Els ulls blaus del meu pare eren un oceà d’esperança. Per a ell no hi havia causa perduda perquè a totes les batalles que va anar hi va anar amb el cor per davant. Joder, si encara fos aquí la vida de tothom que l’estimava seria millor. Jo el porto a dins, faig el que ell faria. M’agradaria tant poder explicar-li coses que no puc explicar, a ningú, tant d’amor, tanta veritat… És el meu putu heroi. No he conegut ningú capaç de posar-se en el lloc dels que pateixen com s’hi posava ell. Ni ningú capaç de donar tant, a vegades a canvi de menys que res, com ell. La felicitat que potser no va arribar a tenir i es mereixia l’hereto jo. Ningú mor mentre es recordat. Llarga vida, pare. Gracies per estar aquí. Bon Nadal, pare, els Xicarró encara resistim amb aquesta maleïda mania teva de fer feliç a tothom encara que prenem mal nosaltres.

Pd. La foto és d’un camp de patates en creixement. Mon pare i jo anavem a recollir les del camp de l’avi despres que hi passes la maquina. Tot s’aprofita.

Pd (2). Cada vegada que escolto la cançó d’Orozco penso en l’Alfons.

Antonio Orozco. Mi héroe.

Jamás,lo vi,mirar al miedo con tanto coraje, jamás.
Ganar una partida tan salvaje, y yo,
Aún llevo tus consuelos de equipaje.

Jamás, lo vi, tener tanta sonrisa escapará del jamás,
Callar tantos tormentos y desastres, y tu
Otra vez cambiando lágrimas por bailes.

Se pueden,
Llenar los siete mares de valientes y nunca llegaría a parecerse
Ni a un cuarto del valor que tu sostienes, si mi amor,
Se puede
Tener el sacrificio del más fuerte y nunca llegaría a parecerse
Ni a un cuarto del poder que esta en tu mente, corazón por siempre, serás
Mi héroe…
Mi héroe…
Por siempre, serás, mi héroe…

Jamás, lo vi, hacer tantos desplantes a la muerte, jamás.
Yo vi contar atrás de un solo paso y a mi,
Me duele el no saber como imitarte.

Jamás te oí tan solo una palabra del presente, jamás.
Te oí de hablar de tanta mala suerte, y yo
Bendigo haber podido conocerte.

Se pueden, robar todos los lujos del que tiene y nunca llegaría a
Parecerse
Ni un cuarto a la riqueza que tu tienes, si mi amor,
Se pueden jurar diez mil verdades de repente
Y nunca llegaría a parecerse
Ni a un cuarto a la verdad que esta en tu mente, corazón
Por siempre será mi héroe… mi héroe… por siempre será mi héroe…