Inici Blogs El meu arbre…

El meu arbre…

27

Avui he passat de nou pel meu arbre, el dels meus somnis, i està com mai. L’arbre no és legalment meu, si ho és sentimentalment. És el meu soci i ara mateix està guapo de veritat, em dona bon rollo. Ell i jo les hem passat canutes i ens en hem pogut sortir. Sabem que això de la vida te moments de tot, i que el secret és la resiliència. No és broma, és el punt critic de les meves sortides a córrer. Quan hi passo em dona subidon i em recorda tot el que soc capaç d’aconseguir si m’ho proposo. Com diria el Manolo, pequeñas tretas para continuar en la brecha. Mecanismes personals confessables i inconfessables, recursos interiors pels moments complicats, agraïments eterns, promeses íntimes, missatges en una ampolla, revolucions teòricament impossibles, coses descabellades, somnis irrenunciables…
Ara, que se que no hi ha res impossible, m’agrada veure’l com està, tan guapo, tan imparable. Ens hem sortit i segur que tard o d’hora tornarem a caure, però ens hem guanyat a pols akesta primavera. Hem après a aixecar-nos perquè hem reconegut les nostres debilitats i limitacions. Ell mai serà un meravellós cedre del Líban i jo mai seré Paul Newman. Però hem estat capaços de donar-li la volta a la historia, hem resat a la pluja, hem suportat la sequera i les ventades més salvatges, ens hem mullat l’ànima, hem pringat com cabrons per veure sortir les flors. No som eterns, estem exposats a riscos, ens poden fer mal, però som conscients també de la nostra capacitat de renéixer. Avui soc infinitament feliç, sempre crec que no em mereixo tot el que tinc al cor, i sempre tindré akesta sensació. La tinc perquè sé d’on vinc, com estava, què pensava, i la realitat ha superat el millor dels meus somnis, el somriure més bonic del món…

En los arboles. El último de la fila.

A veces escribo cartas para no sentirme atado,
para no aferrarme a remilgos que yo quisiera abolidos
de mi vida. De mi vida.
Y pinto de colores los sobres. En el remite soy un enigma.
Espero siempre una respuesta para sentrime querido
como los niños chicos. Como los niños chicos.
Mensajes que llegaran, papeles envolviendo una piedra.
Mensajes de cariño que rompìeran el cristal de mi cuarto.
Quién pudiese ingerir un fármaco precioso…,

Convertir en realidad todos esos sueños.
Cartas que me dijesen cosas bonitas
como que vendrás a maullarme de contraseña en la madrugada
bajo mi ventana. Bajo mi ventana.
Que corriéramos campo a través, a la luz de los fulgores del alba.
Chispas blancas sobre el rojo violento. Y que hiciésemos cabañas
en los árboles. En los árboles.

Mensajes que llegaran, papeles envolviendo una piedra.
Mensajes de cariño que rompieran el cristal de mi cuarto.
Quién pudiese ingerir un fármaco precioso…
Convertir en realidad todos esos sueños.