Inici Blogs El llegat del saurí

El llegat del saurí

56

Vaig de maniga curta i no per presumir de res. Ja se que tard o d’hora m’haure de vestir com correspon, ja ho se. Pero no encara. Ja se que som a la tardor, que mentre aixo escric fa un ventet fresc i que no toca, que seguiran baixant les temperatures i que no hi haurà mes remei. Vaig de maniga curta perquè el fred em fa enyorar les teves mans sobre la meva pell i el calor del teu cos. Em vesteixo cada dia en funcio del meu estat d’anim. Trio, a consciencia, sense criteris meteorologics. Res no es casual. Se que em posare, tot el que em posare, quan ens tornem a veure.
No se si serè capaç d’explicar això que em passa, això de l’estat d’ànim. Pero ho intento. He pujat al cel i he baixat als inferns. He recuperat les constants vitals i quan menys m’ho esperava, vas aparèixer tu trencant-me els esquemes, posant en marxa la maquina d’intuir.
El meu avi era saurí, tenia aquella estranya capacitat de detectar corrents d’aigua invisibles amb una branca de bedoll. I encertava, fins i tot en la profunditat dels corrent d’aigua. Diu la mitologia familiar que un cop va vaticinar un corrent a quinze metres de profunditat. Els que excavaven van arribar a aquesta cota i era sec, pero mig metre mes avall, la quantitat d’aigua que va sorgir quasi els ofega.
Tu ets molt mes del que vaig intuir, per això et vaig buscar, per això vaig insistir. La llegenda familiar es repeteix. Tu ets el corrent d’aigua invisible, molt més potent que qualsevol previsió. Has vençut el fred que congelava la teva anima i brolles i regues els camps del meu cor amb el teu somriure i els paisatges de la meva pell amb les teves mans. En algun llibre secret estava escrit que apareixeries com vas aparèixer i que ens passaria el que ens passa. Abans de tu havia caminat i havia escrit demanant aigua salvadora i pluja redemptora. Tu ets aigua. Ens ho mereixíem tots dos. I ens mereixem més… Jo em sento tan afortunat que no em penso posar màniga llarga encara, per notar el fred que tu saps fer desaparèixer.

El llegat del Sauri és el títol de la meva novel.la inèdita i acabada. M’importa poc publicar-la, i és molt bona, que consti. I ara que hi penso, tot i que està escrita des de fa anys, i jo no em podia ni tan sols imaginar els tombs que faria la vida, la historia del llibre, que és una historia d’amor insòlita, t’estava anunciant, no se com. El meu avi, saurí com un dels protagonistes del relat, hi deu tenir alguna cosa a veure. Ell trobava aigua i jo tambè, l’aigua ets tu, el llegat del saurí.

Fito Paez. En un cafe.

En un cafe se vieron por casualidad
cansados en el alma de tanto andar,
ella tenia un clavel, en la mano,
el se acerco, le pregunto si andaba bien
llegaba a la ventana en puntas de pie
y la llevo a caminar por corrientes
Miren todos,
ellos solos, pueden mas que el amor
y son mas fuertes ke el olimpo
se escondieron en el centro y en
el baño de un bar sellaron todo todo con un beso
Durante un mes vendieron rosas en la paz
presiento que no importaba nada mas
y entre los dos juntaban algo
no se por que pero jamas los volvi a ver
el carga con once y ella con seis
y reia le daba la luna
Miren todos,
ellos solos, pueden mas que el amor
y son mas fuertes que el olimpo
se escondieron en el centro y en
el baño de un bar sellaron todo todo todo con un beso