Inici Blogs El dia que em va escriure un correu sense paraules…

El dia que em va escriure un correu sense paraules…

50

Fa molts anys, quan havien passat mesos de la ultima vegada que ens havíem vist, ella em va escriure un correu sense paraules. Era de matinada. El contingut era l’enllaç al video d’una cançó. No hem perdut mai el contacte i de tant en tant ens veiem, molt de tant en tant, han de passar-nos coses a tots dos i és com la quadratura de diversos cercles astrals. Tenim un pacte no escrit i unes copes sempre pendents. Quan ens veiem tenim aquella vertiginosa sensació de l’atracció, tan dificil d’aturar, tan única, i què dificil és despedir-nos de entenent fins a la pròxima… Amb ella vaig aprendre coses del cor que aleshores eren estranyes per a mi; com viure en el comfortable sentiment de la tristesa. Es posava trista quan estàvem junts pensant en el que quedava desprès. Al cap dels anys soc capaç d’entendre-la. Les nostres no son vides gaire diferents, però les vivim com la nit i el dia. Som contraris i només cada molt de temps, complementaris. Avui m’ha vingut al cap, i aquella cançó del mail. Jo Combato revesos i contradiccions amb optimisme, vaig a la batalla encara que prengui mal i les adversitats les converteixo en reptes. Ella es mou en la melangia, s’enamora dels perdedors i les seves històries, cuida les paraules ( molt millor que jo ), viu el seu mon de país en país, viatja per poder respirar, jo crec que per fugir. Som el conte de Benedetti ‘Su amor no era senzillo’.

“Los detuvieron por atentado al pudor. Y nadie les creyó cuando el hombre y la mujer trataron de explicarse. En realidad, su amor no era sencillo. Él padecía claustrofobia, y ella, agorafobia. Era solo por eso que fornicaban en los umbrales”

Avui em ve al cor perquè el que es deixa abraçar per la tristesa, no se quanta estona, soc jo. I li robo la cançó, i baixo totes les guàrdies. No vull defensa, no vull lluita, no vull cap altra cosa que no sigui escoltar el que el cor em digui. No vull reptes, que dormin els somnis una estona, que la princesa tristesa regni. No la vull ignorar. En algun moment activaré el botó On per tornar a ser the man i use to be… Ara no…