Inici Blogs El descodificador i la parabòlica…

El descodificador i la parabòlica…

19

Qui no ha volgut inventar un idioma kuan era nen? Qui no ha parlat amb paraules de sil·labes invertides, qui no ho ha dit tot amb la mateixa vocal? És la sensació única de crear una realitat propia, que només entén qui comparteix el descodificador. O sigui, qui és part del nostre cor. Amb els anys els nostres idiomes canvien els seus codis, creen paraules especials, i ens comuniquem amb l’ànima amb altres llenguatges universals. Les mans, la mirada, els somriure, el cos i també amb les paraules que per a cadascu tenen un valor únic. Jo tinc paraules-tresor. Les utilitzo quan el cor dona la ordre. Em semblen joies de la identitat més profunda. Van estar molts anys amagades dins un cofre i quan estimo se m’escapen es declaren en rebeldia. M’agrada dir-les a cau d’orella quan tot crida, quan el cos és inaturable, quan les mans pensen, quan l’olor de la suor no és només la meva, kuan el temps s’atura, quan mosseguen els llavis i besen les dents, quan les ungles dibuixen sobre la pell desitjada estels blancs com els dels avions a més de 10.000 peus d’alçada…
El meu descodificador te un codi. El codi no és cosa meva. Soc una parabòlica captant senyals extraterrestres…

Pd. Lluna plena. El Reis portaran pluja…

Caetano Veloso. Qualquer Coisa

Esse papo já tá qualquer coisa Você já tá pra lá de Marrakesh Mexe qualquer coisa dentro, doida Já qualquer coisa doida, dentro, mexe Não se avexe não, baião de dois Deixe de manha, deixe de manha Pois, sem essa aranha, sem essa aranha, sem essa aranha Nem a sanha arranha o carro Nem o sarro arranha a Espanha Meça tamanha, meça tamanha Esse papo seu já tá de manhã Berro pelo aterro, pelo desterro Berro por seu berro, pelo seu erro Quero que você ganhe, que você me apanhe Sou o seu bezerro gritando mamãe Esse papo meu tá qualquer coisa e você tá pra lá de Teerã