Inici Blogs El cel pintat d’il·lusió, aquí tambè pot ser Roma

El cel pintat d’il·lusió, aquí tambè pot ser Roma

46

Més d’una vegada he escrit que un dels meus somnis és viure i treballar a Roma, la ciutat que em te el cor robat. Potser mai no serà possible, però potser no serà tampoc del tot impossible. Una de les coses que més m’agrada de la meva ciutat és el cel, que sembla pintat (per Sandro Boticelli, és clar ). Jo busco el cel de Roma i no nomès a la memòria. Avui l’he trobat al Vendrell. Cel tan blau, núvols tan blancs… És evident que Roma és per a mi un estat d’ànim i ara tinc aquella bonica sensació anímica que tinc quan passejo pel barri de Trastevere. Estic molt be! Tinc la sensació que el meu cervell i el meu cos ja fabriquen tots sols la dopamina que necessitava per recuperar l’autoestima. El més valuós de dies com avui és la connexió, de cor a cor, amb la gent fantàstica que he guanyat els últims temps. Soc feliç escoltant i explicant, mirant i sent mirat als ulls, tocant i sent tocat. No hi ha premi millor que, quan obres el cor, trobar-te un altre cor obert. Si tu no et disfresses, cauen les cuirasses de qui tens al davant. I jo ara soc així i ho flipo. El primer i únic manament d’aquesta manera de transitar pel dia a dia és no renunciar als meus somnis. Mai. Això és Roma.
No tinc dits als peus ni a les mans per comptar els moments emocionants i positius d’aquesta setmana. He tingut sorpreses, missatges inesperats que em recorden que la força de l’amor és més gran del que ens pensem. No hi podem renunciar mai, mai, mai. I no us explico que és allò que diu del cap de setmana en general i del diumenge en particular el meu horòscopista de capçalera perquè segur que hi ha algu, segur, que pensa que soc ruc. I la resposta és si. Ho soc, que passa. Em mereixo tots i cadascun dels moments de felicitat que la vida em regali. I m’en regala molts, tinc sort, corro riscos, visc de l’esperança i visc de la ilusio. La ilusio de viure dia a dia el millor possible, d’aprofitar cada instant bonic i de somiar que dema n’hi haurà encara mes. Ufff quin bon rollo. Us apunteu?

Us deixo una de les cançons del meu cor, Noches de Bohèmia y de ilusión, el clàssic màgic de Navajita Plateà. És impossible que no us agradi, això és el famós ‘duende’ i la resta son tonteries.