Inici Blogs Donar les gràcies, no cansar-se mai d’agraïr. El poder de les emocions

Donar les gràcies, no cansar-se mai d’agraïr. El poder de les emocions

77

I si ens acostumem a donar les gràcies? I si ens habituem a dir a qui ens ajuda el be que ens fa? I si reconeixem sincerament els favors fets a canvi de res? I si cuidem de qui ens cuida? I si intentem estar pendents de qui ens importa? I si ens ho posem senzill tots plegats? I si compartim i busquem les coses que ens apropen i no les que ens separen? I si escoltem i ens posem en el lloc de qui ens parla? I si ens deixem dir les coses que ens diu qui ens estima sense jutjar? I si enviem a la brossa els prejudicis? I si ens esforcem en entendre el perquè de les coses, fins i tot el de les que no ens agraden?
Estic cansat de diàlegs de sords, de diferencies irreconciliables, d’interessos disfressats de causes i greuges aparentment irreparables, d’opinions inamovibles, de gent que ella mateixa es talla les ales, de personatges que estan més preocupats de la seva imatge social que per la propia felicitat, de vanitosos amb peus de fang, de mediocres que son incapaços de reconèixer una sola virtut en qui no s’expressa com ells, de gent que ha perdut la vergonya, la decència i la dignitat i fa apologia de fòbies personals que estigmatitzen persones per la seva raça, la seva procedència, la seva identitat sexual, el seu aspecte físic, la seva ideologia. Res no és tan mesquí com no ser capaç d’agrair, d’escoltar, d’empatitzar. I no em cansarè mai de reclamar un elogi per la sinceritat, per la debilitat, pels dubtes, per la capacitat de canviar d’opinió, per la infinita grandesa dels que suporten el dolor amb un somriure, pels que hi son quan més els necessites, per qui ajuda a fer el dia a dia més senzill, per qui te una paraula amable. Es fàcil afirmar que la meva és una actitud innocent, carregada de bones intencions, però inutil. I no ho crec. Jo practico allò que escric i hi surto guanyant infinitament. Al meu voltant hi ha gent que tambè canvia, desapareixen problemes que no ho eren a favor de la concòrdia, és gratis i funciona. Tan senzill i tan possible com canviar l’actitud , és encomanadís. Respectar, compartir, créixer.
I al final, mutant la propia condició, deixant-nos envair per la gent que val la pena i ens acompanya, serem afortunats. Jo no hauria viscut les millors coses viscudes si no hagués passat el procès de reconèixer que perdia el temps creient-me el centre del món, el centre de res. El món no te centre. I aleshores, miracle dels miracles, amor infinit…

Dani Martín. Emocional

Y pasarte a buscar,
esperar tu mensaje y echarte de menos…
Que no quiera comer,
concentrarme y ni hablar
porque quiero ir más lejos.
Lejos contigo a bailar,
a dejarnos llevar
sin seguir los consejos.
Los consejos que dan
los que por miedo a amar
viven no siendo ellos.

Y te quiero más,
que este tiempo atrás,
quiero cubrir tu cuerpo entero…

Y dejar a las cosas pasar
y que digan su nombre
Y mirar que lo que hay es verdad
y que nada se esconde…
Y pensar y dejarse llevar
y no ponerle nombre
No hace falta,
si sientes ya está y déjame que te ronde.

Esperarte bajar siempre tarde,
es igual porque al verte me muero
Y va pasando el tiempo y te quiero aún más
y es que quiero ir más lejos
Mas lejos de lo normal de lo que hace
la gente se hace fácil te quiero
Y yo quiero inventar esa frase
acorde a todo esto que siento.

Y te quiero más, que este tiempo atrás,
quiero cubrir tu cuerpo entero…

Y dejar a las cosas pasar
y que digan su nombre
Y mirar que lo que hay es verdad
y que nada se esconde…
Y pensar y dejarse llevar
y no ponerle nombre
No hace falta,
si sientes ya está
y déjame que te ronde.

Y dejar a las cosas pasar
y que digan su nombre
Y mirar que lo que hay es verdad
y que nada se esconde…
Y pensar y dejarse llevar
y no ponerle nombre
No hace falta,
si sientes ya está
y déjame que te ronde.

Pd. La foto del grafiti es meva. Avui he nedat 5 quilometres. Impossible is nothing.