Inici Blogs Disciplina i sensibilitat, els fils de plata…

Disciplina i sensibilitat, els fils de plata…

35

Em conec, i no estic disposat a fer-me trampes al solitari, akest cop no. He de sortir d’això i ho he de saber fer. Soc conscient de ser el meu pitjor enemic però també se que si ho faig be el Llorenç resultant serà millor que mai. M’aguanto les ganes de coses, intento el control dels sentiments, noto les ferides però no aplico tractaments perquè el dolor és l’altra cara de la moneda del plaer i és directament proporcional. Si no ho fos, no hi hauria veritat. Sentir dolor és sentir vida i ja fa temps que em vaig jurar que si per a una cosa no posava límits, per a l’altra, tampoc. Això seria fer-se trampes. Ara és l’hora de la famosa disciplina, la disciplina sentimental, tantes i tantes vegades assajada amb el cos. I això implica que he de ser capaç de no incomplir ni un sol mandat de la fe de l’esperança i de l’optimisme encara que, com ara, seria senzill, i possiblement fins i tot agradable, deixar-me arrossegar. Per alguna cosa ha de servir tot el que he après… Ara toca anar a l’autorrescat. No deixar de creure. No buscar dreceres. Tenir desperts tots els avisadors d’impossibles. Confiar en els senyals que el cor, les que només el cor és capaç de detectar. No conformar-me amb menys del realment em fa feliç encara que el que em fa feliç sembli avui tan lluny. Saber que l’amor de veritat no coneix final. Reconèixer el dolor, la única manera de reconèixer la felicitat. I saber, que encara que ho sembli, no estic sol, sempre hi haurà els fils de plata…

Luís Eduardo Aute. De la Luz a la sombra.

Ir andando sin norte,
sin oeste, sin este,
y extraviado del sur…
como gira este mundo
de la luz a la sombra,
de la sombra a la luz…
de la luz y la sombra
a ti.