Inici Blogs Dies de Mar de plata

Dies de Mar de plata

33

No se si es l’encostipat, potser les dècimes de febre, que se jo. El cas és que avui tinc algunes cançons del meu Caetano al cap, unes quantes debilitats al cor, unes ganes boges de rendir-me al cos… Es aquella sensació que queda després de forçar la maquina, d’estar on havia de ser i no allà on volia estar i em mereixo un descans, un regal, una abraçada, carícies sense fi, irrepetibles mots a cau d’orella, calor del cor i escalforeta del teu ventre, una abraçada al llit mirant el sostre i la estranya sensació de no tenir pressa per a res que no siguem nosaltres.
Vindria a ser una cosa així com prémer el botò de pause del frenètic videojoc que de vegades és la vida per poder dedicar el parèntesi, justament, a les coses que de veritat li donen sentit. Ja se, ja se, que un no està en condicions de triar el quan ni el com. Si fos possible, el temps dedicat a l’alevosia i al desig seria tot i els espais triats per a la concupiscència serien múltiples, tradicionals o insòlits.
Per això en dies d’anhel de pausa com avui faig fotos del mar de plata quan el sol se’n va i el meu radar rastreja les més delicades cançons de Caetano Veloso.
La força del meu interior s’activa si la debilitat física creix. És un dia aquest per interpetar signes i acordar pactes amb els meus deus particulars, de reclamar la pluja i que la força de l’amor destrossi impediments, muralles i fortaleses que semblen inexpugnables. De recórrer als miracles de l’amor escrits per Benedetti, i a la força serena pero inaturable de l’aigua que tot ho venç. Se de que parlo, no estic boig, o,potser si, la cosa ara ja no te remei, és el que tenen els dies de mar de plata…

Caetano Veloso. Mimar voce

Eu te quero só pra mim
Você mora em meu coração
Não me deixe só aqui
esperando mais um verão
Te espero meu bem
Pra gente se amar de novo

Mimar você
Nas quatro estações
Relembrar
O tempo que passamos juntos

Bem bom viver
Andar de mãos dadas
Na beira da praia
Por esse momento
Eu sempre esperei