Inici Blogs Des d’aquest cel…

Des d’aquest cel…

28

Des d’aquest lloc, el de la foto, tan a prop del cel, un dels espais del meu cor amb coordinades geogràfiques, he cridat allò que tinc a dins. Avui hi he passat, regal d’un feliç canvi de plans, i quan hi passo, quan hi vaig és sempre màgic. No és veritat que em conformi amb pic per ser feliç. He sobreviscut sent feliç amb poc, que no és la mateixa cosa. Ahir, que va ser un dia molt dificil, en els moments pitjors, l’instinct em va fer actuar contra el que semblaria lògic. Jo quan estic fatal tinc un mecanisme que no controlo, que em fa fer el contrari del que jo mateix hauria fet en la mateixa situació anys enrere. I el que sento, i el que em,passa pel cor, i pel cap, i pel cos, per més trist i tirat que estigui, és sempre un SOS d’esperança. No és ni tan sols un compromís personal, ni una promesa, res a veure amb un acte racional, ni te cap lògica. I jo no ho feia. Kuan pitjor em sento soc imprevisible i sense pensar faig coses que semblen inútils però tenen un sentit, un únic sentit; no renunciar a la felicitat, a la seva possibilitat. I avui, sense plans ni res, el que ahir podria haver semblat absurd, ha tingut tot el sentit… A la puta vida res no val ni la meitat de la meitat de la meitat de la meitat que el somriure de qui te les claus del meu cor…

Moustaki. Chamson pour elle