Inici Blogs Del diabòlic mecanisme del desig…

Del diabòlic mecanisme del desig…

45

Soc el primer en afirmar, per experiencia, que per ser estimat un ha de començar per estimar-se ell mateix. I que si un s’agrada ell mateix això es nota i acaba per agradar fins i tot, a qui vol agradar, que és com un miracle, però no un impossible. Jo faig el que puc per cuidar la meva salut i el meu aspecte. Ho faig per a mi, però se que estant be, transmeto, i això em fa més atractiu en la mesura de les meves escasses possibilitats. Per això m’autoimposo la disciplina de la piscina, o del running. No és una tria casual. Cap de tots dos exercicis deformen la meva presencia. No em trobareu mai sobre cap maquina de fer musculatura ni fent cap mena d’exhibició de bíceps, tríceps, o akestes coses. No entenc el motiu. I quan penso que hi ha tanta gent, especialment homes, preocupats per això, encara ho entenc menys. El cos és una de les nostres maneres d’explicar qui som. Ho explica el seu aspecte i ho explica com ens expressem a traves d’ell. Potser semblaré cruel amb allò que escric ara, però crec que més o menys massa muscular no te cap utilitat real quan necessitem del físic per explicar allò que portem a dins. Els braços son per abraçar i per estrenyer i les mans per acariciar o esgarrapar, què importa si es marca o no la musculatura. El pit i el ventre estan fets per ser superfície de contacte, per ser mossegats amb prudència. No cal ‘tableta’, cal tacte de la pell, sensibilitat. Les cames son per impulsar, l’esquena per fer massatges, la columna vertebral és el cami natural dels llavis i la llengua, de dal baix o de baix a dalt, el coll Es la Delicatessen del vampir que tots tenim a dins, el cap és la invisible escafandra per bussejar…El cos només adquireix la seva màxima expressió quan complementa el de qui estimem i desitgem. És un be per compartir. Jo així ho entenc. I no em sembla ni mig normal que ningú tingui el propi cos com a única prioritat, i passa,segurament son problemes d’autoestima. Em sorprèn que hi hagi dones preocupades per exhibir pits enormes, que en molts casos son resultat de treballs de cirurgia, amb l’irresistible que és L’efecte de la llei de la gravetat, crec que és un cas similar al dels addictes a la musculatura. Si la satisfacció més gran és despertar admiració de desconeguts o desconegudes al passar, és que alguna cosa de fons falla. Perquè ni els muscles, ni la silicona posen en marxa la veritable màquina diabòlica del desig. És un altre el mecanisme, i va per lliure, a cadascú l’encabronen (homes i dones) les coses que l’encabronen. El que sempre funciona, parlo per mi, és entendre que el meu plaer és, en realitat, aconseguir el màxim plaer, sense límits, de qui desitjo. I només desitjo a qui estimo, ilimitadament. I això no es pot explicar amb paraules. No existeixen les ajustades per fer-ne una descripció, perquè el llenguatge del cos és infinitament superior i molt més sincer que el de les paraules. I no s’entrena a cap gimnàs…

Rozalen. Girasoles.

Era necesario respirar para mirar alrededor
paseo por La Habana y un café frente al Malecón
comienzan los recuerdos las espinas afloran en mi interior
todo lo que no se atiende tarde o temprano reaparece
pero nos miramos, vaya año pasamos
a ver si remontamos
sin dedicarle más tiempo
y el mundo está lleno de mujeres y hombres buenos
así que le canto a los valientes
que llevan por bandera la verdad
a quienes son capaces de sentirse en la piel de los demás
los que no participan de las injusticias
no miran a otro lado
los que no se acomodan
los que riegan simpre su raiz.
A ti mi compañero que me tiendes la mano
que es tu corazón bondad
me estudias con curiosidad
me miras con respeto
y besas con cariño cada parte de mi cuerpo.

Tienes en los ojos girasoles
y cuando me miras soy la estrella que más brilla
cuando ríes se ilumina todo el techo
ya duermo tranquila, siento tanta calma dentro
y tienes en los ojos girasoles
y cuando me miras soy la estrella que más brilla
cuando ríes se ilumina todo el techo
ya duermo tranquila, siento tanta calma dentro.

Es necesario revivir para poder saborear
encajo las ideas, reflexión para mejorar
antes de un gran impulso doy un paso pequeñito para atrás.
Todo lo que no atendí
vuelve siempre a resurgir
pero sonreímos
vaya si vivimos
todo lo que aprendimos
no le dedicaré más tiempo pues el mundo está lleno de mujeres y hombres buenos.

Así que le canto a los coherentes
a los humildes que buscan la paz
a los seres sensibles que cuidan de otros seres y saben amar
a todos los que luchan por nuestros derechos
miran a todo hombre igual
a quienes no me juzguen
y a quienes esten dispuestos a compartir.
A ti mi compañero que tienes alma pura
que es tu corazón bondad
respetas mi espacio vital
me escuchas bien atento
y besas con cariño cada parte de mi cuerpo.

Tienes en los ojos girasoles
y cuando me miras soy la estrella que más brilla
cuando ríes se ilumina todo el techo
ya duermo tranquila, siento tanta calma dentro
y tienes en los ojos girasoles
y cuando me miras soy la estrella que más brilla
cuando ríes se ilumina todo el techo
ya duermo tranquila, siento tanta calma dentro.

*El progreso de la condición humana requiere inapelablemente que exista gente que se sienta en el fondo feliz*