Inici Blogs Deixar parlar als sentiments i el nou ordre després de la ventada

Deixar parlar als sentiments i el nou ordre després de la ventada

45

És terapèutic, que parlin els sentiments, siguin els que siguin. Que parlin. Callar-los és impossible, s’escapen de dins per camins incontrolables. Qui ens estima de veritat ens entendrà. Deixar que parlin els sentiments no és senzill. Darrere hi ha emocions profundes, els sentiments aranyen. No es com explicar les coses de la feina o enfrontar-se a coses que no ens toquen el cor. Sentir fa feliç i fa mal, i si així no fos no seria sentir. Avui visc sobre una bomba de rellotgeria sentimental, ferit i enamorat, voldria que tot fos diferent i ser capaç de fer magia. Visc i no ho puc fer de cap altra manera. No puc banalitzar, no vull, no puc deixar de sentir ni posar-li a una cosa el nom d’una altra. No hi ha res de veritat que faci feliç i no dolgui. Dol perquè fa feliç. I no ho canvio per res del mon. Per això avui ha estat un dia a la vegada bonic i dificil. Jo no visc nomes dels meus sentiments, els de qui m’estima son igual d’importants per a mi, més. I tinc una sensació . Avui quan menys ho esperava, s’ha posat a ploure. Jo tenia el dolor de qui estima a dins, i al cap d’una estona, ha passat una cosa imprevista. Una suposada mala noticia que a mi m’ha semblat un regal. No em vull fer il·lusions, pero me les faig totes, inevitable. Tinc un cop de cor, ara que s’ha aturat el vent i la vida te un nou ordre. Potser juga al nostre favor. I potser soc més tonto del que m’imagino, però em sembla un cop de mà a la felicitat… El destí…

Mecano. La fuerza del destino

Nos vimos tres o cuatro veces
por toda la ciudad.
una noche en el bar del oro
me decidí a atacar.
Tú me dijiste diecinueve
no quise desconfiar
pero es que ni mucho ni poco
no vi de dónde agarrar.
Y nos metimos en el coche
mi amigo, tu amiga tú y yo
te dije nena dame un beso
tú contestaste que no.
Empezamos mal y yo que creía
que esto era un buen plan.
Aquella noche fue un desastre
no me comí un colín
éstas son sólo un par de estrechas
nos fuimos a dormir.
Pero la fuerza del destino
nos hizo repetir
dos cines y un par de conciertos
y empezamos a salir.
No sé si esa cara tan rara
un ojo aquí y un diente allá
o el cuerpecillo de gitana
mujer a medio terminar.
Tu corazón fue lo que me
acabó de enamorar.
Y nos metimos en el coche
mi amigo, tu amiga, tú y yo
te dije nena dame un beso
tú contestaste que no.
Empezamos mal y yo que creía
que esto era un buen plan.
Y desde entonces hasta ahora
el juego del amor
nos tuvo tres años jugando
luego nos separó.
Pero la fuerza del destino
nos hizo repetir
que si el invierno viene frío
quiero estar junto a ti.